Amores minúsculos - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Amores minúsculos és l’adaptació al teatre del còmic d’Alfonso Casas i és també el primer projecte de la companyia Los Zurdos (Edu Díaz, Iñaki Nieto, Diego Rebollo). Estrenada amb gran èxit a la sala Nave 23 de Madrid i després d’haver fet temporada primer a l’off del Teatre Lara i posteriorment al Nuevo Apolo, ara arriba a Barcelona per a invitar-te a riure, plorar i viatjar per una muntanya russa d’emocions.

SINOPSI

Una comèdia romàntica sobre una cosa que tots hem sentit, aquests amors que sense saber quant duraran vius com si fossin per sempre. I uns personatges amb els quals t’identificaràs. És la història de Jaume, Nacho, Eva, Laura,Carlos i David … però podria ser la teva i la de qualsevol que estigui disposat a enamorar-se. Perquè en les petites històries també es viuen grans moments. Perquè els més grans amors van començar sent… Amores Minúsculos.

Idioma:
Castellà

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Fotos i vídeos

TEATRE-BARCELONA-Amores-minusculos-zurdos-barcelona-1

TEATRE-BARCELONA-Amores-minusculos-zurdos-barcelona-2

TEATRE-BARCELONA-Amores-minusculos-zurdos-barcelona-3

TEATRE-BARCELONA-Amores-minusculos-zurdos-barcelona-4

TEATRE-BARCELONA-Amores-minusculos-zurdos-barcelona-5

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Eirene Ramos
Teatre Barcelona

Comèdia entretinguda amb punts entranyables

Després de l'èxit que Amores Minúsculos ha tingut a Madrid, i basant-se en un còmic de l'Alfonso Casas, tenia moltes ganes de gaudir d'aquesta comèdia. I no m'ha defraudat, però cal entendre que la seva funció principal és entretenir, que passis una bona estona a través d'uns personatges i històries divertides; no aporta molt més com a peça teatral.

Té punts entranyables, alguns que et fan somriure de manera tendra i altres moments que fins i tot són empàtics, doncs certes escenes et poden fàcilment recordar a històries d'amor personals o d'amics. També alguns personatges, potser una mica estereotipats, tenen característiques, tics o actituds que de ben segur et resulten familiars i coneixes a algú similar. Això li dóna un regust dolç a la comèdia, la fa més propera.

Potser, en la meva opinió, el final escollit sobra una mica. Per a mi, la guinda del pastís hagués estat més encertada una mica més amarga i realista, i no tan dolça, que no és qüestió de sortir empatxada del teatre, si no de sortir amb ganes de més amor, sigui d'una nit, d'uns mesos o de tota la vida.

11/03/2016
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Entreteniment, tendresa i diversió amb l’amor

Un dels espectacles revelació de la cartellera madrilenya arriba a casa nostra en la seva producció original, comptant en aquesta ocasió amb un nou repartiment autòcton i amb petites picades d'ullet a Catalunya. Sens dubte, es tracta d'un espectacle lleuger i fàcil de digerir que aconsegueix el seu propòsit, el d'entretenir i captivar al públic a través de la comèdia romàntica. L'obra juga bé les cartes a l'hora de presentar els sis personatges, aportant dinamisme i frescor a l'espectacle. Així, les diferents històries interconnectades es van entrellaçant amb harmonia, despertant l'atenció del públic amb un estil modern i proper, tot aconseguint crear una atmosfera pròpia durant gran part de la funció.

D'altra banda, el repartiment resulta en general força encertat, aconseguint traslladar a la platea l'esperit de l'obra. Potser, necessiten una mica més de rodatge, però s'ha de tenir en compte que encara es troben a la seva primera setmana de representacions i, tot i això, ja ho tenen tot bastant per la mà, resultant una funció força fluida. De totes formes, hi ha alguna escena que enlenteix una mica l'obra i que no acaba de trobar del tot el seu punt dins d'aquesta, però de seguida agafa novament el to i torna a atrapar a l'espectador fins a fer-lo sortir de la sala amb un somriure als llavis. Sens dubte, aquest és un dels motius pel qual els espectadors triaran l'espectacle i, en aquest aspecte, no sortiran decebuts de la sala.

10/03/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Comèdia edulcorada

La comèdia romàntica, un gènere molt agraït pel gran públic té, no obstant, una tradició més cinematogràfica que no pas teatral. Aquesta tendència, però, podria estar canviant si tenim en compte l’èxit d’espectacles recents com Smiley o Losers que feien servir les constants més identificables d’aquest tipus d’històries en favor d’una molt saludable comercialitat. Amores minúsculos té la principal virtut de transmetre positivitat i bon rotllo a través de les vides d’uns personatges propers a la trentena. Sorprèn aquest esperit vitalista (i s’agraeix), precisament, tractant-se del retrat d’una generació que se maltractada per la falta d’oportunitats com a conseqüència de la crisi econòmica. Per una vegada en molt de temps, els protagonistes són un vehicle per transmetre la joia de viure i l’alegria de ser jove, saber divertir-se i estar obert a enamorar-se, lluny del més habitual (i comprensible) derrotisme. Comparteix un to urbà i molt contemporani amb productes com el musical Guapos & Pobres, però sense cançons i amb problemes similars als que tenia aquella translació teatral d’una novel·la d’Alfredo Ruiz. Adaptada pels escenaris partint d’un còmic, en aquest cas, el muntatge proposa moltes trames però cap d’elles acaba per desenvolupar-se de manera prou satisfactòria. Per moments, es troba a faltar més acció, embolics i situacions divertides i li sobren monòlegs explicatius. A part d’això i un cert to edulcorat (suposem que inevitable), l’obra resulta entretinguda, amable i força simpàtica, especialment, gràcies al bon treball interpretatiu d’Adela Silvestre i Joan Sureda.

08/03/2016
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Com unes postres: fresca, atractiva i dolça

Aquest diumenge vaig anar a veure la comèdia Amores minúsculos sense saber gaire el que veuria –a vegades és millor per no tenir gaires expectatives. L'únic que en sabia és que va ser tot un èxit a la cartellera de Madrid.

I la sorpresa va ser majúscula. Una obra fresca, que enganxa als joves (i no tan joves). Una posada en escena molt atractiva que juga amb els papers i estereotips dels joves en unes històries encreuades que fan que el públic rigui i comenti cada minut allò que succeeix. No és d'estranyar: diuen que pots fer fotos sense flash i menjar crispetes!

És un producte que no enganya, saps el que vas a veure i t'ho pots passar molt bé.

Més a inquietudsculturals

07/03/2016
Gerard Jiménez García Jiménez García

Una comèdia molt fresca i divertida, totalment recomanable!!!

07/06/2016
JORDI

Entretinguda, divertida, amb moments sorprenents. Una obra sense pretensions intel·lectuals que et fa passar una estona fantàstica. A més et dóna l’oportunitat de descobrir alguns dels actors emergents de la nostra escena. Val la pena pagar per veure-la.

31/03/2016
Hebert Parodi

La agradable sorpresa de cuando tus bajas expectativas juegan a favor. Desde el desconocimiento del cómic y del mundo “minúsculo”, con el cartel, la sala y la publicidad vista, iba con ganas negativas. Pensaba que sería la típica y tópica comedia juvenil, entre gamberra y boba, llena de palabrotas y chistes fáciles y malos de sexo y temas comunes. Y me encuentro con una obra a la que cuesta entrar ya que te recibe con un ritmo más bien pausado, con personajes, en general, menos estereotipados de lo que parecía, con diversas historias de amor (búsqueda, pérdida, espera, desespero…) entrelazadas y, sobretodo, interesantes. Que hace sonreir, reir y por momentos, te toca la fibra.
La pega habitual, el público. No ayuda que se busque un ambiente demasiado cómplice (que si las palomitas, que si se pueden hacer fotos durante la representación) pero de ahí a comentar en voz alta la obra… Lo mejorable: no hacía falta el final dulcísimo . Sí, consigue que la gente salga con una sonrisa en la cara, pero, como en Rent, hubiera preferido otro más adulto o realista. Lo mejor: un ritmo diferente, no acelerado, historias sutiles a ratos, minúsculas historias que encierran lo inmenso de la vida. Y unos personajes en general bien definidos. Dodi de Miquel (dominio del lenguaje corporal y empatizas con él sin que tenga que recurrir a alharacas) hace que nos veamos reflejados en parte en ese chico algo sensible, no muy lanzado, y deseemos que le vaya bien y Cristian Valencia es un perfecto “fantasmón” al que le vas cogiendo cariño. Mejor ellos que ellas.
En resumen, para pasar un buen rato sin más. Que no es poco.

13/03/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Amores minúsculos’, l’obra revelació de Madrid, arriba al Capitol

Amores minúsculos havia d’estar només dues setmanes en cartell a una petita sala de Madrid, la Sala Nave 73, però aquesta comèdia romàntica basada en el còmic d’Alfonso Casas va […]

26 febrer 2016