Amanda T (inspirada en la història d’Amanda Todd)

Aquest cop he anat a la Sala Atrium sense l'entrada comprada, ni reservada i com no podia ser menys les entrades estaven exhaurides. He tingut sort, i ha fallat un parell de persones i hem pogut entrar. Recordatori per els propers cops, a la Sala Atrium no hem d'esperar a l'últim dia, la qualitat de les propostes fa que el boca-orella funcioni i ompli en la seva programació.

I la tràgica història d'Amanda Todd no és per menys. El suïcidi, un acte molt present en el meus últims mesos, és un acte molt valent i a la vegada tràgic. En un món on els adolescents pateixen l'assetjament a les xarxes socials i al món real, ens indica que la última via d'escapament que veuen és finalitzar amb tot plegat.

Amanda-T ens presenta aquesta realitat, qüestionant qui és el culpable de tot plegat. Fins arribar el punt, en que la víctima sembla el culpable de tot el que li succeeix. Una obra molt necessària per veure fins on pot arribar els nostres actes.

El pes de tot el muntatge recau en Greta Fernández, perfecte en el seu paper. I a més ...

La història d'Amanda Todd és la història de tantes noies a tot el món que pateixen assetjament a les xarxes socials i al món real senzillament perquè no encaixen en la societat en què viuen. En el cas de l'Amanda va ensenyar els pits a un desconegut quan només tenia 12 anys. Una imprudència per la qual ningú no hauria d'acabar suicidant-se.

El problema d'aquest muntatge és que es pregunta qui és el culpable de tot plegat i comença qüestionant el paper de la pròpia Amanda, amb la perillosa insinuació que ella, en certa manera, s'ho va buscar, que si hagués estat més discreta res d'això no hagués passat, com si a l'altra banda no hi hagués hagut un home adult, pedòfil i probablement sàdic que s'entretenia a destrossar la vida a l'adolescent una vegada i una altra.

Una oportunitat perduda per a tractar un tema molt seriós.

Més informació a Somnis de teatre

AMANDA T ens parla del greu problema de l'assetjament sexual a través de les xarxes socials i que malauradament com en el cas de la jove canadenca Amanda Todd va acabar provocant la seva mort.

Àlex Mañas ha treballat des de la perspectiva de teatre-document però introduint elements de ficció que ens ajudin a prendre distància de la història real i al mateix temps incloure en la mateixa historia altres casos que s'han conegut posteriorment. Vol també provocar la reflexió sobre la influència de les xarxes socials i les noves tecnologies en la nostra societat i sobretot entre els adolescents. Aquesta proposta escènica vol qüestionar el sistema i planteja la possibilitat de prendre mesures de protecció per als menors, com a persones més vulnerables, malgrat que en alguna mesura TOTS ho som de vulnerables.

Amb només tretze anys comet la imprudència d'ensenyar els seus pits en un xat amb un desconegut que aprofita per fer captura de pantalla. A partir d'aquí comença el malson per Amanda. Dos anys d'angoixa que en aquest temps canvia tres vegades d'escola i dos de ciutat en un intent desesperat de deixar enrere l'assetjament a què la sotmetien el mateix assetjador i els companys d'escola que la van fer objecte de burles i aïllament, arribant a l'agressió física.

Greta Fernández s'estrena en el teatre amb aquesta proposta que ha suposat un repte per ella, ja que als seus 21 anys ha d'interpretar el paper d'una noia de 15, i se'n surt prou bé, ja que ens mostra una interpretació plena de matisos i a moments interpretant diferents rols simultàniament. Ella i la seva amiga amb una porta de vàter enmig i ella i la seva enemiga davant del director de l'escola.

L'acompanya en aquesta aventura un excel·lent Xavi Sàez que interpreta els diferents personatges masculins que van formar part de la vida de l'Amanda: el seu pare, un productor, companys de classe, un professor, el director d'una escola,.

Una proposta que ens obliga a no tancar els ulls davant una realitat que tenim davant nostra.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ