A fuego

A finals del 2019, Pablo Macho Otero, l’Emma Arquillué i la Yaiza Ares creen la companyia La Bella Otero la qual ha portat a escena fins ara cinc espectacles: Enterrando a Godot, Loco Amoris, George Kaplan de Frédéric Sonntag, Prosopopeya estrenada aquesta temporada al Lliure de Montjuïc i A Fuego estrenat al juny del 2023 al Teatre La Gleva. Després de l’èxit a Barcelona i del seu pas per L’Abadía de Madrid, arriba al Corral de Comedias d’Alcalà d’Henares. Ha format part del Festival Temporada Alta i s’ha portat a Buenos Aires, Montevideo i Lima, al Festival de Feria de Sant Sebastian i ara ha tornat a l’Off de La Villarroel. Potser és per això que és una obra madura i consolidada i l’actor està brillant per la confiança de l’experiència.
Com un trobador modern, Pablo Macho comença la seva presentació amb un sonet, posant-se ràpidament el públic a la butxaca. No són freqüents els monòlegs en vers, però Pablo Macho és un rapsoda. Al 2018 rep el Premio novel internacional de poesía universitaria Miguel Hernández.
A Fuego tracta dos temes principals: la relació autor-actor i la pervivència o el lloc a la història que tots voldríem ocupar després de la mort. Els dos temes es van intercalant amb una gran agilitat i un text en vers amb molts tocs còmics. És el seu estil personal. Fent una concessió al públic, els dedica un petit tast en català sobre el tema de “la cita”, on es demostra la versatilitat de l’autor-actor.
El fil conductor és la figura històrica d’Heròstrat que Macho descobreix casualment a Wikipèdia. Era un pastor d’Èfeso que buscant la immortalitat crema el temple d’Artemisa i així formar part dels anals de la història. El discurs filosòfic que se’n deriva és fàcil d’endevinar. La necessitat de sobreviure més enllà de la mort obeeix a un narcisisme, a una supèrbia que Macho incorpora com a pròpia i l’enllaça amb gran agilitat al trinomi autor-personatge-actor, el problema d’on comença un i acaba l’altre: “El text del personatge ha de ser com un tatuatge, confós amb la seva identitat”. L’escenografia imaginativa de Yaiza Ares permet a l’actor moure’s per l’escena amb agilitat on es nota també la mà, el coneixement i experiència d’Oriol Pla que signa l’assessoria de moviment.
És una obra deliciosa, brillant, plena d’ironia, joc de paraules, metateatre i altres recursos teatrals. Només hi seran 6 dies.

"A fuego" és una proposta que ja vaig veure a La Villarroel i que hem programat al teatre de l'Aurora amb gran èxit. Una bona proposta que torna de nou a La Villarroel.

Si vaig quedar meravellat en la primera vegada que el vaig veure, ara torno a sortir meravellat. És una obra propera i que guanya molt cada vegada.Aquest espectacle és del Pablo i l'Emma és la codirectora de l'espectacle i cofundadora de la companyia. En finalitzar l'obra vam tenir unes paraules amb Pablo Macho que ens va explicar com va anar tot plegat.

Pablo ja ens va comentar que té molts versos al cap, el nou espectacle també és en vers. Seguir el fil en aquesta obra li és més fàcil a ser la ment de l'autor que ha fet i dit tal com ell ha fet.

Juga molt amb el llenguatge i amb el doble sentit. És teatre en vers, però fora del que podem creure en un primer moment. Tal com ens ha comentat Pablo Macho en la postfunció, ja de petit una mestra els feia aprendre la geometria a través d'un conte d'unes abelles. Jugava amb les paraules i es pot veure en aquesta obra.

En aquesta peça teatral, plena de sàtira, jocs de paraules i metateatralitat, s’explora la fascinació del protagonista per la figura d’Eróstrato, un pastor de l’Antiga Grècia que va incendiar el temple d’Àrtemis d’Efes, una de les set meravelles del món antic.

L’obra ens submergeix en un viatge emocionant i provocatiu, explorant temes d’ambició, obsessió i el desig de transcendència a qualsevol cost. Una proposta teatral que desafia al públic a reflexionar sobre les motivacions darrere dels nostres actes més extrems i la cerca de la immortalitat a través de la infàmia.

Pablo Macho Otero ens explica al començament la seva teoria que l’actor són tres, el que es fora d’escena (el Pablo com a persona del carrer), el que fa l’assaig (el Pablo que memoritza el seu personatge, s’aprèn el text de l’obra i que al final representa la funció) i el personatge que representa en cada moment que la veiem.

Amb aquesta premisa ens trobem amb un monòleg totalment en vers que ens apropa a l’actor i personatge. Trencant en molts moments la quarta paret i deixant que l’espectador sigui part de la funció.

Un monòleg en vers i que atrau d’inici a final de l’obra, magnífic.Sembla mentida que una obra en vers, ara, atrau al públic? Doncs si, t’oblides que està recitant i com diu, la rima no avorreix i el vers no està mort. Com diu un anunci que podem veure actualment i que l’obra ho confirma, per ser una cosa vella, no deixa de ser modern.

I a l'Aurora vam poder asistir a una postfunció amb Pablo Macho molt interessant