Roser Garcia Guasch

Alice Birch és una dramaturga britànica que amb només 36 anys té una carrera consolidada com autora de teatre, cinema i televisió. Fa exactament un any a la Sala Beckett es va presentar una obra seva en forma de lectura dramatitzada: “Anatomia d’un suïcidi”. En cada una de les escenes Birch suggeria que la felicitat és fràgil. Aquesta producció de [Blank] és un projecte escènic que es presenta a dues bandes i s’ha construït entre El Teatre Tantarantana i La Seca, actualment Centre de les Arts Lliures, de La Fundació Joan Brossa. Ho trobo una idea genial ja que l’autora va escriure 100 escenes que trigarien 7 hores en ser interpretades. La mateixa autora dona llibertat als i les directores […]

Per fi hem entès perquè es va produir aquell creixement demogràfic que va crear la necessitat d’augmentar el nombre de places escolars als anys seixanta i setanta. El títol no es gaire atractiu però es bo anar-hi perquè res és el que sembla i res fa pensar el que després succeeix. És una història d’embolics, sorprenent, divertida, amb paraules picants que creen equívocs. Sembla una història frívola i insulsa al començament però va prenent cos a mida que van avançant les escenes. Es tracta d’un musical de creació de la Companyia EGOS Teatre amb text de Toni Sans i Rubén Montañà. El teatre Gaudí és ideal per la seva gran versatilitat d’espais necessària en aquest tipus d’obra que precisa canvis […]

“Hi havia una vegada fa molts i molts anys en un país llunyà, un guerrer fort i valent que guanyava totes les batalles…”. Així podria començar aquesta faula. Com un conte a la vora del foc on tota la intenció està posada en la veu i la paraula, on el moviment de les flames només fan companyia a la història. La narració i l’acció estan absolutament integrades. Escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda, és un homenatge al conte narrat on el que escolta imagina més del que veu. El muntatge es sobri, per accentuar el sentit del conte. És una faula sobre la llibertat, la culpa i la necessitat de redimir-la. Els ulls del […]

Aquest espectacle va formar part del cicle “La família (o la família?)” de la Sala Beckett que es va presentar al novembre del 2022. Marta Barceló crea una història que destrossa la idea generalitzada de que la família no es pot triar. Utilitzant una còmica situació contractual ens fa rumiar, ens qüestiona la inviolabilitat de la família biològica i obre portes a poder triar relacions familiars basades en la confiança, el respecte i la necessitat. Qüestiona també l’acceptació de la família que t’ha tocat, la possibilitat d’acceptar-la, de negar-la o rebutjar-la i establir altres relacions més sanes que et poden donar la fortalesa per crear una nova família. És una obra senzilla però d’una gran potencia emocional que t’atrapa des […]

Anna Alarcon i Xavi Sáez són els protagonistes d’aquesta història que va escriure Samuel Richardson al 1740 i que va portar al teatre Martín Crimp a mitad del segle passat amb el títol “When We Have Sufficiently Tortured Each Other: 12 Variations on Samuel Richardson’s Pamela”. Més de dos segles més tard, tot i que la trama no pot ser la mateixa, el tema continua essent desgraciadament molt actual: El poder i la dominació a través del sexe i de la fortuna. Tot i que no va ser el primer, a Richardson se’l considera un escriptor conegut per haver iniciat el gènere epistolar en la novel·la. A través de les cartes i del diari personal de Pamela es coneixeria l’assetjament […]