La presó no és la solució a tots els delictes

Animats per l’èxit de la primera part (Ricard de 3r) que va ser reconeguda pel públic, crítica i nominada a premis, l’autor, Gerard Guix i la directora, Montse Martínez i Clusella decideixen escriure la continuació de la història.

Ricard 111 representa el mateix personatge de Ricard de 3r onze anys més tard quan ell està intern a la presó condemnat pels delictes comesos. Per escriure aquesta segona part s’han basat en l‘única entrevista que va concedir l’intern.

Ell és Quim Àvila que fa 11 anys va ser l’intèrpret de Ricard de 3r i ara protagonitza aquest text d’una manera que arriba directament al cor i l’ànima de l’espectador. Una escenografia molt original mostra elements de la presó com un marc de fons que suporta un personatge tranquil i adaptat al medi. No és necessari veure funcionaris de presons ni companys ni l’ambient carcerari per entendre què li està passant al protagonista. Els personatges que circulen al seu voltant (la germana, l’advocat, el company de cel·la) hi són presents d’una manera molt clara sense ser-hi. Només importen els sentiments i la resposta social davant les seves demandes.

És un text molt pensat, profund i crític amb una societat venjativa que no permet una segona oportunitat ni la reinserció social. Angela Y. Davis, activista per l’abolició de les presons, miraria amb simpatia aquestes dues obres. És un text que ens apropa molt al personatge, ens inspira simpatia i ens demostra que el càstig pel càstig no serveix ni a la víctima, ni al victimari ni a la societat a la que li ha fet el mal. Una feina impecable de l’autor, directora i actor.