Roser Garcia Guasch

L’únic protagonista entra a l’escenari amb un abdomen gros que ens fa palès el seu embaràs. Entra en silenci i es manté una bona estona mirant al públic amb un posat avergonyit, encuriosit, provocador. És el silenci del presagi d’una història turmentada. La premsa ja s’ha fet ressò recentment d’algun home embarassat. En teatre, la primera vegada que vaig veure tractar la transexualitat va ser a “Limbo” de “Les Impuxibles” fa ja uns quants anys. Com Limbo, és la història d’un trànsit i es presenta en tota la seva cruesa i honestedat. La confusió, la por, el rebuig i la incomprensió acompanyen al protagonista durant gran part de la seva vida fins al reconeixement i acceptació de la seva identitat […]

Fa poc més d’un segle, les dones podien ser les protagonistes de les novel·les escrites per homes. Si les escrivia una dona havien d’utilitzar un pseudònim per poder sortir a la llum. Avui, Caterina Albert no necessita el seu nom original. Tots sabem que al darrera de Víctor Català hi ha una gran escriptora. Podríem dir que Solitud a Stromboli és una obra femenina ja que són dones les protagonistes de les dues obres comparades com ho són també la directora, la guionista, la dramaturga i la intèrpret. Ningú dubte ja de la capacitat de la dona per escriure, crear, dirigir i interpretar. Imma Colomer dirigeix en aquesta ocasió una conferencia magistral teatralitzada molt original amb dramatúrgia de Núria Casado. […]

Abans de l’estrena de la temporada, hem pogut gaudir a TNCdigital d’aquest muntatge de 10 píndoles teatrals de deu autors/es diferents: (Cristina Morales, Dimitris Dimitriadis, Narcís Comadira, Lluïsa Cunillé, Perejaume, Najat el-Hachmi, Davide Carnevali, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine i Valère Novarina amb fragments de textos de Josep M. Benet i Jornet) interpretats magníficament per Melcior Casals, Víctor Pi, Desirée Cascales Xalma, Carol Muakuku, Adriana Fuertes, Saskia Giró, Oriol Genís, Pepo Blasco, Paula Blanco i Lina Lambert. Cada un dels relats és una peça única, una càrrega de profunditat a les esquerdes de la nostra societat actual. Des d’un manifest per un nou tipus de teatre, passant per la defensa de la natura que ha reviscolat amb la pandèmia, o la […]

Com moltes obres de teatre i espectacles previstos pel 2020, Monroe-Lamarr es va haver de suspendre. Ara es torna a programar i el TNC ens dona l’oportunitat de veure-ho en digital durant el mes d’agost quan el teatre s’adorm després d’una intensa temporada d’ensurts, reprogramacions, limitacions d’aforaments, mesures per fer el teatre més segur, etc. És realment un privilegi poder veure aquesta obra que Albertí li va encarregar a Carles Batlle, dramaturg, novel·lista, traductor i professor de l’Institut del Teatre. Sergi Belbel n’és el director i ha sabut trobar el to exacte de les dues famoses actrius. La gravació és magnífica i les càmeres permetent captar els detalls dels gestos i les mirades. Si bé tothom coneix vida i miracles […]

Lluïsa Cunillé és l’autora del text que dirigeix Xavier Albertí acomiadant-se amb aquesta obra del seu pas com a director del TNC. És un teatre documental situat en un lloc concret, el Paral·lel de Barcelona, en un moment també molt concret, a finals dels anys trenta, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera i en el moment polític convuls i apassionant que prepara l’adveniment de la segona república. És una època de creixement industrial i econòmic. La riquesa s’acompanya d’alegria i el Paral·lel s’omple de festa, teatres, cançons que seran mítiques, artistes, cantants, ballarines i músics de tota mena. La riquesa comporta també desigualtats socials, pobresa i misèria. La cara obscura de l’època queda ben reflectida en […]