Roser Garcia Guasch

És una de les comèdies més famoses i més representades de Eduardo De Filippo. Es va fer una pel·lícula al 1962 dirigida pel mateix Eduardo De Filippo i una altra versió al 1977 en la que ell mateix feia de Luca. La Perla 29 la torna a posar en escena ara després d’haver-la representat en dues altres temporades (2010 i 2012). Per això no hi ha hagut moltes sorpreses. Un Nadal en una família italiana amb tots els ingredients de la tradició. Il presepe, el nostre pessebre, és el símbol central de l’obra. Molt arrelat a la tradició napolitana, representa la il·lusió del Nadal, el retrobament de tota la família. El protagonista, un Pep Cruz magnífic, obsessionat en fer el […]

Sonen tambors de revolta a Paris i acaben de guillotinar als membres de la corona francesa. Arriba el nebot del senyor Bellpuig de Paris amb idees noves que faran trontollar el règim dictatorial de l’oncle. Estem a la Solsona del 1793 en un palau senyorial el propietari del qual es posseïdor d’una gran fortuna l’origen de la qual és força dubtós. La manera de salvar aquest prestigi en perill és mitjançant un matrimoni amb un membre d’una altra família influent. El poder de l’home sobre la voluntat de tots els membres de la família i el sotmetiment de la dona és el nus de la història. Xavier Albertí, el director i coneixedor profund de l’obra de Sagarra, s’ha rodejat de […]

Les penes del Jove Werther (a partir de J.W. Goethe) és la segona peça de la trilogia de La condició mil·lennial amb dramatúrgia i direcció de Miquel Mas Fiol en la que tenint de referents a tres clàssics i, situats en el moment actual, vol mostrar la precarietat de la generació mil·lennial. Els tres espectacles, tot i ser independents tenen molt en comú. El Werther de Goethe és un jove instal·lat a un poble rural alemany que coneix en un ball a Charlotte, una noia dolça i educada de la que s’enamora perdudament. Ella ja té un promès amb el que es casa posteriorment. La passió amorosa, la sensibilitat exagerada, la tragèdia de l’amor romàntic porta a Werther al suïcidi. […]

Càndid o l’Optimisme (a partir de Voltaire) és un text seleccionat a la Convocatòria de Teatres de Proximitat (OTB) És la primera peça de la trilogia de la condició mil·lennial amb dramatúrgia i direcció de Miquel Mas Fiol en la que tenint de referents a tres clàssics i, situats en el moment actual, vol mostrar la precarietat de la generació mil·lennial. Els tres espectacles, tot i ser independents tenen molt en comú. El Càndid de Voltaire era un jove educat per un filòsof en la idea de l’optimisme radical i la frase que millor defineix aquesta educació és “vivim en el millor dels mons possibles”. El de l’obra de Miquel Mas Fiol és un jove optimista, il·lusionat per fer teatre. […]

(Burpees és un exercici de fitness que consisteix en fer un salt seguit de planxa). Miquel Mas Fiol està entrant amb força a l’escena catalana. Aquesta setmana s’estan representant quatre obres seves simultàniament i al febrer podrem veure una adaptació d’una novel·la de Guillem Frontera al Tantarantana. És el dramaturg i director d’una trilogia sobre la condició mil·lennial al teatre Lliure de Montjuïc. Càndid o l’optimisme, a partir de Voltaire, seguida de Les penes del jove Werther de Goethe i de els Miserables, de Victor Hugo. Les tres s’han pogut veure consecutivament o com a Marató l’últim dia. Els mil·lennials són la gent de quaranta anys que van créixer durant l’expansió d’internet i la revolució tecnològica i és a ells […]