Roser Garcia Guasch

Aquesta tragèdia d’Eurípides la va trobar el seu fill Eurípides el jove després de la seva mort a l’any 405 a.c . Albert Arribas ha adaptat i dirigit aquest clàssic traduït per Jordi Pàmias i publicat recentment per la col·lecció Bernat Metge. Arribas fa una adaptació senzilla però plena de tot allò que simbolitza l’obra d’Eurípides: el poder dels déus contra el que cap força humana s’hi pot oposar, la por al poder d’una comunitat sobretot femenina, el càstig que imposen els déus a tot aquell que no accepta la seva divinitat. Antònia Jaume és Tirèsies, l’endeví del futur que aconsella al vell Cadme a acceptar els ritus de les adoradores del déu Dionís, fill de Zeus, més per por […]

Oriol Grau presenta un espectacle juganer que atrapa des del primer moment perquè són com aquells jocs de quan érem petites.. “fem veure que”…. Juga amb ell mateix quan era petit que volia ser còmic de teatre i les dificultats amb les que es va trobar. Juga amb una mare que li impedeix ser actor i juga a vendre l’ànima al dimoni a canvi d’aconseguir el seu somni. Amb aquestes tres potes del títol de l’obra construeix un entramat de situacions, mig retrat, mig ficció, mig autobiogràfic amb un fil argumental que sembla desorganitzar però està molt ben trenat i magistralment dirigit per Roberto G. Alonso. Ell és el còmic, cantant en festes majors i ho fa per nosaltres en […]

Orgia implica una conducta salvatge, incontrolada i pública. A la Biblia són descrites com a farres o excessos llicenciosos (kômos en grec). També diuen que ve del grec érgon i enérgeia o energia. Miquel Barcelona que dona nom a la seva Companyia, li dona un nou sentit a la paraula i l’explica com un “ritual”. Ens presenta una construcció col·lectiva que té a veure amb el cos, el desig i el plaer. Aquesta reconnexió amb el plaer pot ajudar a canviar les coses, diu Barcelona. Ell sempre dona un sentit social o polític a les seves obres com les que ja ens havia mostrat a [Kórps], Rojos o Utopia. A la primera part, els i les ballarines es mouen amb […]

Inspirada en l’assaig A brilliant imperfection, de l’activista discapacitat i queer Eli Clare, Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista) és l’última peça de la coreògrafa Vero Cendoya. Acompanyada a la dramatúrgia per Israel Solà, Cendoya explora el tema de la mirada que exerceix la societat (neuronormativa) cap a les persones amb discapacitat, des del paternalisme autocomplaent fins al bullying més exacerbat. L’obra comença retratant l’infantilisme a què sovint se sotmet les persones amb discapacitat, a través d’un vestuari de color rosa pastel i una música de piano que interpreta a mode de playback Oriol Prats (actor amb síndrome de Down). Poc a poc es van introduint elements disruptius i humorístics que van esquerdant la imatge aparentment mansa i bucòlica, […]

Bàrbara Mestanza és l’autora del text, un text valent i gens fàcil que explora les profunditats de l’abús sexual fet que es va repetint dia rere dia malgrat les denúncies, la maduresa de les dones i la sensibilitat social. A Sucia posava el focus en la víctima, parlava de l’abús, però sobretot del sentiment de culpa de la dona, de la incapacitat de reaccionar, del bloqueig que anul·la la resposta. En aquesta peça obre el gran angular i sense maniqueismes fa una observació detallada de la magnitud de la tragèdia. Unes periodistes d’un diari aconsegueixen el testimoni de 13 noies víctimes d’abusos sexuals per part d’homes importants de la política i del món de les arts, i ho publiquen. El […]