Roser Garcia Guasch

Dues dones la relació entre les quals es va descobrint poc a poc, es troben en una casa antiga, vella, tètrica, fosca i aïllada. Hi ha un fil molt prim entre la por i la comicitat. Sergi Belbel feia temps que volia escriure una obra de teatre de terror i aconsegueix atemorir el públic amb un text delirant tan original que el públic riu de la tensió que s’ha anat creant. A cada moviment i cada escena apareix un conflicte nou i així van sortint els eterns temes: els problemes familiars, l’ambició, la gelosia, l’enveja, el desig, l’amor, la traïció, la drogodependència, la malaltia mental i d’altres. Es van intercalant diferents històries com un teixit recargolat que s’embolica sense que […]

Aquesta tragèdia d’Eurípides la va trobar el seu fill Eurípides el jove després de la seva mort a l’any 405 a.c . Albert Arribas ha adaptat i dirigit aquest clàssic traduït per Jordi Pàmias i publicat recentment per la col·lecció Bernat Metge. Arribas fa una adaptació senzilla però plena de tot allò que simbolitza l’obra d’Eurípides: el poder dels déus contra el que cap força humana s’hi pot oposar, la por al poder d’una comunitat sobretot femenina, el càstig que imposen els déus a tot aquell que no accepta la seva divinitat. Antònia Jaume és Tirèsies, l’endeví del futur que aconsella al vell Cadme a acceptar els ritus de les adoradores del déu Dionís, fill de Zeus, més per por […]

Oriol Grau presenta un espectacle juganer que atrapa des del primer moment perquè són com aquells jocs de quan érem petites.. “fem veure que”…. Juga amb ell mateix quan era petit que volia ser còmic de teatre i les dificultats amb les que es va trobar. Juga amb una mare que li impedeix ser actor i juga a vendre l’ànima al dimoni a canvi d’aconseguir el seu somni. Amb aquestes tres potes del títol de l’obra construeix un entramat de situacions, mig retrat, mig ficció, mig autobiogràfic amb un fil argumental que sembla desorganitzar però està molt ben trenat i magistralment dirigit per Roberto G. Alonso. Ell és el còmic, cantant en festes majors i ho fa per nosaltres en […]

Orgia implica una conducta salvatge, incontrolada i pública. A la Biblia són descrites com a farres o excessos llicenciosos (kômos en grec). També diuen que ve del grec érgon i enérgeia o energia. Miquel Barcelona que dona nom a la seva Companyia, li dona un nou sentit a la paraula i l’explica com un “ritual”. Ens presenta una construcció col·lectiva que té a veure amb el cos, el desig i el plaer. Aquesta reconnexió amb el plaer pot ajudar a canviar les coses, diu Barcelona. Ell sempre dona un sentit social o polític a les seves obres com les que ja ens havia mostrat a [Kórps], Rojos o Utopia. A la primera part, els i les ballarines es mouen amb […]

Inspirada en l’assaig A brilliant imperfection, de l’activista discapacitat i queer Eli Clare, Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista) és l’última peça de la coreògrafa Vero Cendoya. Acompanyada a la dramatúrgia per Israel Solà, Cendoya explora el tema de la mirada que exerceix la societat (neuronormativa) cap a les persones amb discapacitat, des del paternalisme autocomplaent fins al bullying més exacerbat. L’obra comença retratant l’infantilisme a què sovint se sotmet les persones amb discapacitat, a través d’un vestuari de color rosa pastel i una música de piano que interpreta a mode de playback Oriol Prats (actor amb síndrome de Down). Poc a poc es van introduint elements disruptius i humorístics que van esquerdant la imatge aparentment mansa i bucòlica, […]