Després de “Te deix amor, la mar com a penyora”, “Epitel·lis tendríssims” i “Dins el darrer blau”, havia deixat a Carme Riera en un racó de la biblioteca fins que he vist que feien una obra de teatre d’una novel·la que no havia llegit, La meitat de l’ànima. És un relat en primera persona en el que l’autora es dirigeix al lector perquè l’ajudi a saber la veritat sobre un personatge de la seva novel·la: la mare de la protagonista de la que sospita que va tenir un amant i ella n’és el fruit. Ramon Simó i Magda Puyo utilitzant aquesta demanda que fa l’autora al lector, adapten la novel·la i converteixen el lector en públic al qual s’hi adrecen […]