Francesc Esteve i Tomàs

Ja he pogut assistir a la funció de El rei Lear amb direcció de Lluís Pasqual. I el primer que puc dir és que vaig sortir amb ganes de més i totalment entregat a l’obra. S’ha de dir que és l’obra de la Núria Espert, però tot i l’esforç que realitza, els guanyadors absoluts de l’obra han estat la triada formada per Julio Manrique, David Selvas i Ramon Madaula, que estan esplèndids. Sense deixar de esmentar el gran treball de Teresa Lozano. Teresa Lozano, en el seu paper de bufó del rei, que entre bromes, versos i cançons ens indica que succeirà és un paper divertit i un caramel per aquesta actriu. Una primera part genial, encara que trencada per aquests 20 […]

Per a tots els públics, és el primer que puc dir sobre aquest espectacle. S’ha de dir que no és cap obra de teatre, ni res semblant. L’orquestra de Cambra de l’Empordà ha deixat de costat la part més elitista de la música clàssica.  Ha entrat en un joc per poder entrar facilment en aquest estíl de música. S’ha de dir que li falta una mica de rodatge, hi ha moments força convincents (dins de la proposta que estem parlant) però que a vegades semblen repetitius. Hem de pensar que parlem de músics i en cap cas d’actors. Impliquen a l’espectador en tot moment. Realitzen una peça amb el públic com a músics (moment de fotografies dels acompanyants). He de dir […]

L’avaricia a flor de pell. El personatge de “L’avar” de Molière aquest cop amb aixetes, tubs i tot el relacionat amb el preuat or de l’aigua. Un espectacle on la màgia i l’emoció a partir de tubs, ampolles i aixetes esdebé un clàssic tant del teatre, com del teatre d’objectes. No és estrany que aquest espectacle per a totes les edats ha tingut més de 1.300 funciones en 20 països diferents; a més de guanyar diferents premis. Deixa’t endur per la imaginació i aquest teatre d’objectes que captiva d’es d’un primer moment. A més…

Una versió dels Pastorets, tot i que si treiem l’etiqueta de “Història de Nadal” o “Els Pastorets” pot seguir sent interessant sense cap resentiment en l’obra. S’ha de dir que no sóc dels Pastorets, ni de les aventures i desventures d’aquest parell cap a un lloc sagrat. I aquesta Santa Nit m’ha agradat per allunyar-se una mica de tot aquest registre tan nadalenc. Tant pot agradar als fans dels Pastorets, com a la resta de gent. Uns pastorets amb gent del carrer, amb problemes de cada dia. On un músic del carrer és l’àngel  i toca el saxo (i ens ofereix el millor discurs), on la Maria deixa una clínica privada per denunciar els parts no naturals, un dimoni d’un món blanc per la […]

Dues consideracions abans de tot. Encara que la temàtica ha estat plantejada d’una forma molt atractiva, no ha estat el mateix el muntatge que vaig poder veure. La història resulta massa densa, sense un ritme que acompanyi i és el que més es troba a faltar durant aquestes dues hores. La gent semblava desconnectar durant moments. Un encert l’elecció d’Andrés Herrera. L’esgotament de Joel Joan ha estat, segur, un cop dur inicialment. Siguem sincers, tot i els detractors, hi ha força gent que el segueix. Ara un cop vist l’obra em sembla que s’ha encertat de ple aquesta substitució. I la interpretació de Pepo Blasco com a personatge més humà dels que apareix, i aquell moment de la Sandra Monclús […]