Carles Armengol Gili

Victoria Szpunberg ja ens va sorprendre la temporada passada amb L’imperatiu categòric, i ara fa uns tres anys amb El pes d’un cos, però l’autora catalano-argentina d’ascendència jueva porta ja més de 25 anys escrivint i estrenant textos pels nostres escenaris. Ara li ha tocat estrenar a un dels espais més temuts per a molts autors i directors: la Sala Gran del TNC. Les dimensions de l’escenari, de la sala, els recursos tècnics i també les expectatives posades en cada estrena imposen d’allò més. Però val a dir que el resultat ha estat més que satisfactori, sobretot perquè l’autora ha deixat de banda el seu estil més íntim per explicar-nos una història grandiosa en tres parts. De fet, la història […]

Aquesta és una obra que ens parla d’una família desestructurada, on els seus integrants es mostren incapaços d’adoptar els rols que els hi corresponen i fins i tot es veuen obligats a adoptar-ne alguns que no els hi pertoquen. És el cas de l’Amy, la desafortunada protagonista d’aquest drama familiar de Jessica Goldberg, estrenat en el 2000 i traduït a diversos idiomes. L’Amy està atrapada a la seva pròpia família, com a cuidadora i com a responsable única dels seus dos germans. Però no és la única, ja que la resta de personatges –fins i tot l’element extern que arribarà a la casa- també es perden buscant un nucli familiar que anhelen… però que en el fons no els hi […]

Com ja va passar amb The Rocky Horror Show, el teatre Coliseum fa l’esforç de portar a Barcelona una altra companyia del West End. Aquest cop es tracta dels integrants de l’espectacle Six, un musical amb format de concert pop. Un fenomen que va començar la seva aventura a l’Edimburg Fringe del 2017 i que des de llavors ha passat per Londres, Nova York, Chicago, Sidney, Wellington, etc. L’han vist milions d’espectadors i s’ha convertit en una mena de musical de culte que atrau a públic de totes les edats. Six explica, a la seva manera, la història de les sis dones del rei Enric VIII, que ja des d’un bon començament es presenten segons el seu destí: Divorciada, Decapitada, […]

Ja fa anys que en el teatre català han aparegut les realitats paral·leles, els viatges quàntics o diverses versions del multivers. Ja no hi ha por a acostar la ciència ficció als escenaris, i la veritat és que en ocasions el tema s’ha arribat a sofisticar amb escreix. La viatgera és una peça petita, fins i tot modesta, dins d’aquesta mena de subgènere. Tot i així, no podem subestimar el seu encant ni la seva habilitat per tenir-nos enganxats a uns personatges que lluiten per somnis quasi inabastables. L’escriptora que necessita un altre èxit per seguir essent la gran autora que tothom creu; l’amiga de joventut que arriba per proposar un disbarat; l’editor que pot arribar a perdre els nervis […]

Encara tinc al cap les llevadores de la inquietant Allà lluny hi ha una caseta, de Jordi Casanovas, tot i que haig de dir que allò era tota una altra història… De fet, l’obra que ens ocupa ara és l’adaptació d’una novel·la de l’islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, on retrata les experiències de dones que dediquen o han dedicat les seves vides a ajudar a que altres arribin al món. L’autora reflecteix la bellesa d’aquesta professió i a la vegada ho lliga amb la natura salvatge i ferotge, que precisament a Islàndia no és pas poca cosa. El resultat és un text bell que, malgrat tot, troba les seves resistències al passar al llenguatge teatral. La dramatúrgia d’Anna Maria Ricart és […]