Els éssers humans tenim la tendència d’obsessionar-nos en alguns temes. Una necessitat vital d’esbrinar misteris, tant els que existeixen com els que creem nosaltres. I és que a vegades la cerca de respostes i significats d’algunes actuacions, escrits o situacions diuen molt més d’allò que anhela qui ho investiga que de l’objecte estudiat.
La nova producció de La Moukhles & Sentís és un relat en constant moviment, agafa al públic i el té entretingut i interessat en tot moment, sense deixar-lo respirar perquè respiri l’espectacle, perquè s’enredi amb els seus personatges, perquè gaudeixi amb les intervencions musicals i el ball de les interpretacions.
El text a tres mans de Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué és dinàmic, té un ritme frenètic i al mateix temps és elaborat i conté una història amb més contingut del que pugui semblar a primer cop d’ull. I és que les paraules, les reflexions que s’hi avoquen queden a la memòria de l’espectadora que les va digerint després de sortir del teatre.
No és important saber res de la sinopsi de l’obra, perquè per molt que el públic s’ho imagini es trobarà molt lluny d’allò que l’espera a dalt de l’escenari. Una posada en escena magnífica, amb una escenografia plena de detalls i viva, que es va modelant a mesura que el text ho demanda.
Miriam Moukhles és una autèntica bèstia a l’escenari, té una versatilitat increïble per canviar de personatge -cadascun ben diferent i amb un accent totalment allunyat de l’altre-. És una meravella poder gaudir la seva qualitat i entrega sobre l’escenari. Joan Sentís no es queda enrere i ofereix un treball impecable, ajustant-se a les necessitats de l’obra en cada moment i creant una química divertida i apassionada amb Moukhles en cada interacció. Cris Martínez és el toc final i precís per acabar d’arrodonir un repartiment perfecte per a aquesta peça.
Aquesta obra és un gaudi teatral absolut, atractiva i commovedora, que interpel·la a l’espectadora i juga amb ella fins a l’últim moment. Imprescindible.