Sílvia Moreno Palomar

El món està ple d’històries reals que han conformat el present. Però la societat té un problema i és que només té memòria a curt termini i oblida, o deixa que s’oblidin, passatges de la crònica recent amb molta rapidesa i, d’aquesta manera, és quan els errors i les bestieses es tornen a produir. Aquí radica la importància de lluitar perquè la memòria històrica sigui present sempre, a tot arreu. Recordar és aprendre i evitar repetir barbaritats. Amb Massilia la companyia La Jarra Azul tanca la trilogia que va començar amb Los niños de Morelia i Winnipeg, el vaixell de Neruda dedica als vaixells que, acabada la guerra civil espanyola, havien transportat a Amèrica a milers d’exiliats forçats pel règim […]

L’ésser humà com a individu té un valor relatiu, això és evident, la força com a societat esdevé a través de la creació de col·lectius amb objectius comuns. Moltes vegades es creu que no hi ha un altre camí que el marcat, aquell que està dibuixat, per on transiten les persones com un ramat. Però només que s’encengui una espurna de dubte o de pensament crític pot crear nous camins i aquesta, sens dubte, és l’esperança per evolucionar com a societat. A La brama del cérvol ens situem en un vell hotel de muntanya ubicat a la Vall Fosca. Un terreny apartat i amb poca població que encara conserva part de la seva individualitat i les seves tradicions, cultura i […]

No és fàcil explicar a algú altre allò que a una persona li passa pel cap. Especialment difícil ho és quan aquest sentiment o preocupació que sent la persona està fora d’allò que s’espera d’ella. Quan ni tan sols es pot sortir del paper assolit per mostrar realment com se sent algú, es quan el pesar s’acumula i arriba a un límit que pot fer explotar-ho tot. A Un menú tancat, Jordi Casanovas posa el focus en la trobada de tres amics en el restaurant d’un d’ells per sopar i posar-se al dia. Abans que arribi el darrer, el cuiner i l’altre amic comencen a parlar sobre teatre i què els hi ha passat últimament. I és el primer el […]

No hi ha res més necessari que veure de tant en tant una comèdia romàntica, una història d’amor que, tot i semblar senzilla, mostri aspectes essencials per a que qualsevol relació funcioni. Sota el vel de la comicitat i el bon ambient, molts d’aquests textos exposen pors i necessitats emocionals que són obviades i que, rere uns somriures, es volen mostrar i fer visibles. La Laia i en Toni són parella a Kramig i acaben de saber que tindran un fill. Durant el viatge per aquest embaràs, repassen la seva història d’amor i els dubtes sobre la seva futura maternitat i paternitat. El text de Marta Buchaca beu sens dubte de les històries signades per Nora Ephron (Tienes un e-mail, […]

La identitat d’una persona sempre ha sigut un motiu de reflexió, debat polític i polèmica social. Què conforma la identitat? Els orígens? La confessió religiosa? El cognom familiar? A qui l’importa deixar constància exacta d’aquest factor que forma part d’una persona? Allò que realment necessita l’ésser humà és tenir un sentiment de pertinença, vol sentir-se connectat a un llegat que expliqui el seu present i li doni sentit a la seva vida. A La tercera fuga Victoria Szpunberg fa un repàs pels 100 anys d’història d’una família marcada per l’exili en tres èpoques concretes. Tres generacions que han de deixar la seva vida i familia enrere, Ucraïna al 1920, Buenos Aires al 1970 i Barcelona al 2020. Szpunberg amb Albert […]