Sílvia Moreno Palomar

Els éssers humans tenim la tendència d’obsessionar-nos en alguns temes. Una necessitat vital d’esbrinar misteris, tant els que existeixen com els que creem nosaltres. I és que a vegades la cerca de respostes i significats d’algunes actuacions, escrits o situacions diuen molt més d’allò que anhela qui ho investiga que de l’objecte estudiat. La nova producció de La Moukhles & Sentís és un relat en constant moviment, agafa al públic i el té entretingut i interessat en tot moment, sense deixar-lo respirar perquè respiri l’espectacle, perquè s’enredi amb els seus personatges, perquè gaudeixi amb les intervencions musicals i el ball de les interpretacions. El text a tres mans de Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué és dinàmic, té […]

No totes les persones ho tenen fàcil per acceptar qui son o qui volen ser. Moltes vegades es deixen emportar pels estereotips que marquen la seva realitat o per la voluntat d’altres persones per ser qui aquestes volen que siguin. La veritat és que formar part d’aquesta impostura perjudica sempre a la persona que s’obliga a viure-la i, moltes vegades, a aquelles persones que l’envolten. James Baldwin a finals dels anys 50 publicava la seva novel·la Giovanni’s room, on explorava la pressió social, l’homofòbia interna i la sexualitat en diferents nivells i estaments. Una obra que es va convertir en un element més de la voluntat de Baldwin per sensibilitzar a l’opinió pública sobre l’opressió sexual. Aquesta obra ha arribat […]

Fer allò que s’espera, realitzar tasques que ningú més vol per un sentit del honor o la responsabilitat, pot desesperar. Perdre anys de vida en un lloc on no s’hagués volgut estar mai però on les circumstàncies han relegat provoca un conformisme amb retrets, dolor i exasperació. Tots aquests sentiments no es poden reprimir per molt temps, en algun moment ha de sortir la ràbia i el dolor, encara que sigui per uns moments. Nelson Valente dirigeix aquesta nova aproximació a l’oncle Vània de Simon Sephens, que parteix de l’original d’Anton Txékhov, però a on l’autor crea una producció amb un sol intèrpret donant vida als diferents personatges en els moments claus de l’obra. Un text original amb un repartiment […]

Ser perfecte, establir una manera de viure que quadri amb els estàndards programats socialment per a cada persona, siguin justos o no, aquest és l’objectiu de molta gent. És impossible aconseguir aquesta idea de la perfecció, simplement ningú n’és capaç. En algun moment o altre, la cara immaculada que es mostra acaba tenint esquerdes insalvables. El text d’Henrik Ibsen ens trasllada a la vida idíl·lica del matrimoni de la Nora i en Torvald. Amb tres fills en comú, celebren un Nadal amb una il·lusió nova, i és que Torvald ha sigut ascendit al banc on treball i això vol dir que els ingressos de la família seran continus i abundants. Però, com sempre, allò perfecte no existeix i Nora amaga […]

Una bona vida es mesura en base als records acumulats. Les experiències que s’han viscut es posen en una balança, bones i dolentes, i ajuden a determinar si tot ha valgut la pena. Però què passa quan els records queden desdibuixats o desapareixen? Com s’assumeix no poder-se fiar de la pròpia memòria? I com ho afronten aquelles persones que envolten aquesta pèrdua? Marc Artigau navega en l’experiència compartida entre mare i fill quan la primera és diagnosticada amb Alzheimer. L’obra és un diàleg entre ells dos revivint moments viscuts des de la notícia fins al final. És una mostra de moments bonics, de molts d’incerts i d’alguns bastant desagradables. En un muntatge senzill amb petits detalls escenogràfics que elaboren un […]