Sílvia Moreno Palomar

Unes vacances plenes de diversió, entremaliadures, trobades i bon humor sempre son un gaudi anhelat. Segurament tota persona es troba tot l’any esperant que arribi aquella època màgica en què deixaran enrere els seus problemes diaris per dedicar-se només a descansar i ser feliç. Això sí, sempre hi ha algú que no acaba de gestionar bé aquests moments d’esbarjo i ho complica tot. Tanmateix, n’hi ha que aprofiten temps calorosos per donar un tomb a la seva vida. Que en son d’apreciades les trivialitats de l’estiu! Adaptada de la trilogia de La villeggiatura de Carlo Goldoni, la nova proposta de Els Pirates Teatre és una comèdia amb majúscules. Tot comença quan dues famílies adinerades de Venècia s’embarquen en el seu […]

Les històries d’una comunitat o d’un país s’han d’explicar. Les petites, aquelles que queden soterrades, son les que mostren amb més detall i context l’esdevenir de les persones i la societat on es troben. El passat sempre explica el present i hauria d’evitar un possible (mal) futur. L’obra ubica al públic a la Irlanda del Nord de 1981 on, mentre un grup de joves presos de l’IRA en vaga de fam reclamen el seu estatus de presos polítics, la família dels Carney celebra a la seva granja el dia de collita al mateix temps que reben una notícia que trasbalsarà les seves vides. Serà un punt d’inflexió, l’escletxa per on començaran a posar-se paraules a algunes realitats amagades. Julio Manrique […]

La infantesa i el passat sempre acaben afectant i influenciant el futur de les persones. En algunes ocasions, allò que es viu deixa una marca profunda que el cervell intenta racionalitzar o tapar amb capes que no deixin veure gairebé ni una petita part. Una autoconvicció por permetre deixar moments desagradables, horribles o impossibles de pair a la recambra durant molt temps, negant-los i volent creure que els records no son fiables. Però tot acaba sortint, d’una manera o una altra. A vegades triga poc temps, a vegades calen anys. Al final tot acaba sortint a la superfície. Paula Vogel signa el text d’aquesta obra que va ser reconeguda amb el premi Pulitzer al 1998, un relat cruent que sacseja […]

La història sempre l’han escrita i explicada els vencedors i aquelles persones que ostentaven el poder. D’aquesta manera, qui escrivia el relat controlava les veritats que es propagaven arreu. Segles després, algunes d’aquestes històries estan sent reescrites i redescobertes per posar a cada persona al seu lloc. Michael De Cock recupera una d’aquestes figures estigmatitzades i enviades a l’ostracisme, en aquest cas per l’església, per tenir un relat controlat sota els preceptes que la religió catòlica volia establir. De Maria Magdalena se n’han dit moltes coses, però quantes s’han provat? En aquesta obra, una catedràtica viatja a Barcelona a fer una conferència per revelar les seves darreres descobertes sobre el personatge i demostrar el paper tan important que va tenir […]

L’autoestima i l’egocentrisme son dos motors que marquen la vida d’algunes persones. Tenir apreciació per la mateixa persona és important, però el límit s’estableix quan aquesta fa del món el seu jo personal. Aquesta decisió té conseqüències per a la persona, però sobretot per a totes aquelles altres que transiten al seu voltant i les quals surten perjudicades per les seves imposicions. Mia Parcerisa dirigeix i adapta la famosa obra d’Oscar Wilde que explica com Salomé, princesa, verge i desitjada per tothom, es converteix per culpa de la passió i la vanitat en la culpable de la mort de Iokanaan (Joan Baptista, segons la tradició bíblica). El text és un cúmul de passió, histèria, extravagància i vida, com no pot […]