Fer allò que s’espera, realitzar tasques que ningú més vol per un sentit del honor o la responsabilitat, pot desesperar. Perdre anys de vida en un lloc on no s’hagués volgut estar mai però on les circumstàncies han relegat provoca un conformisme amb retrets, dolor i exasperació. Tots aquests sentiments no es poden reprimir per molt temps, en algun moment ha de sortir la ràbia i el dolor, encara que sigui per uns moments.
Nelson Valente dirigeix aquesta nova aproximació a l’oncle Vània de Simon Sephens, que parteix de l’original d’Anton Txékhov, però a on l’autor crea una producció amb un sol intèrpret donant vida als diferents personatges en els moments claus de l’obra. Un text original amb un repartiment extens es converteix en un monòleg entrellaçant els diàlegs de cada part amb tota la dificultat que això pot comportar.
Joel Joan es posa a la pell d’aquests personatges d’una manera brillant, és hipnotitzador com aconsegueix fer el canvi entre cadascun/a amb naturalitat i creant un llenguatge gestual que ajuda al públic a saber qui té la paraula en cas de entrebancar-se en aquest text complex. Aquests dos elements, la seva facilitat per intercanviar les interpretacions sumat a petits detalls que va deixant entreveure, van construint un relat interessant, engrescador i gens recarregat.
Tot i que la trama que s’explica és potent, val a dir que altres representacions anteriors han patit excés de lentitud a l’hora d’explicar què passa en aquesta família, i en aquesta versió això, afortunadament, queda enrere. Valente crea una escenografia senzilla que ajuda a Joan a utilitzar diferents elements per transmetre al públic el rebuig, la ràbia i l’odi acumulat de Vània, al mateix temps que es pot veure la innocència de Sònia, l’egocentrisme d’Alexandre o el desig entre Miquel i Helena.
Esplèndida versió que només cau en algun parany quan vol apropar el text a referències actuals, que despista a l’espectadora en el moment d’obrir una porta a l’humor, però que no es veu afectat en la seva totalitat. Un exemple magnífic de virtuositat teatral que fa admirar la capacitat interpretativa i de reinterpretar clàssics literaris.