Sílvia Moreno Palomar

Difícil decidir agafar una de les obres més icòniques de William Shakespeare per donar-hi una volta i fer una altra adaptació. Una més. De les possibles, a primera vista el més fàcil seria escollir una comèdia d’embolics i amor, per connectar més fàcilment amb el públic, però hi ha a qui li agrada la tasca de revisitar les obres més complexes. Macbeth està enmig de la batalla per defensar el territori del rei d’Escòcia quan se li apareixen dues bruixes que li auguren un futur suculent per al cavaller: serà rei. Aquestes paraules enverinen la seva ment i la de la seva dona, que planegen aconseguir aquesta predicció el més aviat possible. Moreno Bernardi aconsegueix traslladar l’ànima de l’obra de […]

Córrer, esperar, desitjar, desaparèixer, oblidar, ignorar, lluitar, descansar, parar. Per tot això passa una persona que veu com la mort s’apropa. La necessitat de tenir un interruptor que ho apagui tot uns minuts, només uns quants, per poder deixar enrere el dolor, l’angoixa i la desesperació. L’Èric ens relata la que potser ha sigut la pitjor nit de la seva vida fins al moment. Torna a quan tenia 16 anys per descriure un viatge emocional dolorós i espantós fins a la mort del seu pare. El text de Joan Yago és proper i real, té una capacitat increïble per captar tots els sentiments que es fonen en el cap i el cos del protagonista a cada part del viatge. La […]

A vegades les ferides només es poden guarir compartint-les o demostrant la vulnerabilitat davant d’aquelles persones més properes. En aquesta obra cinc dones es reuneixen en l’aniversari de la desaparició d’una sisena. Una mare, dues filles i dues netes es troben en un moment emocional desastrós, perdudes i plenes de retrets les unes amb les altres. Es l’àvia la que demana a la resta que vagin a la illa del nom per acomiadar-se del paisatge i recordar a la neta desapareguda abans de morir. Núria Espert és l’àvia i el centre neuràlgic i magnífic d’aquesta producció, unes dones trencades que desitgen no estar soles. Espert desplega el seu enorme talent acompanyada d’un gran repartiment que amb la conversa expien dolor […]

Què és real i què no? Com neixen els mites? Les llegendes son reals o són simples invencions que es construeixen per emmascarar intencions i objectius que van més enllà de petits relats socialment adaptats? La majoria de vegades a aquestes preguntes no tenen o se’ls hi busca resposta, perquè no és necessari. Totes aquestes històries sense origen definit han calat a l’imaginari col·lectiu i s’han transformat en un punt de partida per creences innegables per tothom (o per la majoria). Dividida en tres segments, aquesta obra ens endinsa en una reunió d’un grup d’activistes, un altre de guionistes i un últim que forma part d’un govern a l’ombra. Tot i la diferència entre aquestes tres reunions, les discussions i […]

Seguir el camí marcat i no moure’s d’allò que se suposa que s’està destinat a fer. No pensar més enllà i no qüestionar-se alternatives o maneres de viure diferent. Al poble gris d’aquesta història, els seus habitants només treballen a la fàbrica i segueixen les ordres del seu alcalde. És el què coneixen i no tenen temps per a res més i és que l’alcalde sap perfectament que fer-los treballar fins a l’extenuació no els hi dona temps per pensar i per dubtar de com funciona tot. Basada en el text de Santiago Rusiñol, aquesta obra mostra el bri d’esperança que sorgeix al poble gris de la història amb l’arribada d’una companyia artística contractada per animar als ciutadans just abans […]