A vegades les paraules conformen una muntanya difícil d’escalar no tan per la seva complexitat, sinó per la falta d’entesa del seu significat, de la veritat que atresora. Sovint allunyar-se d’aquestes paraules és més fàcil que fer un esforç per descobrir què amaguen.
En aquesta obra Joan Carreras és un actor que es prepara per interpretar el paper de la seva vida: Ricard III. Enamorat pel personatge, per les paraules i el significat que troba en cada vers escrit per William Shakespeare, veu aquesta obra com una oportunitat per deixar enrere els papers secundaris i ser reconegut. La seva ambició l’empeny en aquest treball, però també l’amor que professa per al teatre.
Gabriel Calderón sap combinar d’una manera pulcra i molt interessant els versos de Shakespeare amb les reflexions de l’actor sobre el teatre i l’actitud envers a l’ofici de la companyia que l’acompanya en la representació que estan preparant. A partir de la primera persona de Carreras, de les seves experiències i opinions, es va teixint un text, ple de ritme i joc, que encabeix els extractes de l’obra del bard d’una manera natural.
Un monòleg dramàtic de més d’una hora sembla difícil de pair, però l’agilitat de la narració i l’habilitat de Carreras per atrapar l’espectadora ho transformen en una experiència efímera de la qual es vol més i més. L’intèrpret mira als ulls al públic i l’interpel·la, l’obliga a posicionar-se i a participar en la diatriba que està compartint des de l’escenari. Amb un treball molt físic i extenuant, cada part del seu cos transmet la passió i l’estimació per allò que comparteix amb cada espectador/a.
Amb una escenografia íntima i aparentment senzilla, però realment complexa, el so i els llums estan dissenyats de manera específica i molt detallada perquè conformin un marc perfecte per al desenvolupament del relat.
Un monòleg imprescindible per gaudir del teatre d’arrel. Anar-hi i entregar-se, la millor opció.
