Sílvia Moreno Palomar

L’ésser humà sempre ha volgut anar més enllà, en les seves investigacions, en el seu coneixement i en la comprensió de fets i elements moltes vegades incomprensibles. En aquesta recerca del futur es perd, potser, la visió de l’ara i l’avui. Mirar al passat i no entendre, mirar la present i no desxifrar-lo o intentar esbrinar el futur i tenir-ho impossible. Quina és la tria encertada? L’Oriol és un astrobiòleg que intenta entendre el significat de la vida buscant la seva existència en altres planetes i té un fill, en Bru, que viu a cavall del què se suposa que ha de fer i allò que la seva ment li indica. Al seu davant hi ha l’Eva, la mare, que […]

Les persones tenen tendència a pensar que sempre quedarà temps per fer coses. Que es pot posposar una trobada, una conversa, o passar estona amb algú. Però el temps no és infinit. La Clara, després de tota la vida sent una dona d’èxit que s’ha anat traslladant de ciutat segons la feina, decideix vendre la casa on viu actualment amb el seu fill i fer un viatge molt especial amb ell. L’Oriol només vol gaudir de la vida, lligar, abandonar-se al plaer i, sobretot, no compartir cap moment amb la seva mare. En una nit de festa, l’Oriol coneix al Javi que busca evadir-se de les seves responsabilitats i troba en aquest nen ric la millor opció per aconseguir-ho. Un […]

L’ús del llenguatge i les paraules és canviant. Alguns termes sempre han tingut el mateix significat, d’altres han mudat en versions més o menys amables, però alguns s’han convertit en armes verbals. Aquesta producció comença al pati d’una finca on desperta un burro que, sorprès per les flames d’un incendi, dona inici a un gairebé monòleg sobre el seu origen i el pas del temps per la seva espècie amb l’ajuda de textos clàssics sobre els ases. Durant aquest relat anirà perfilant la perversió de la paraula i el tracte atorgats als èquids. Álvaro Tato aborda aquesta obra de manera original no densa i de difícil enteniment com podria semblar en un primer moment. L’elecció dels textos en què es […]

La justícia hauria de ser igual per a totes les persones, però se sap des de temps immemorials que no és real del tot. Sempre hi ha poders i certes situacions -històriques, econòmiques, polítiques- que “ajuden” a tòrcer la balança cap a uns resultats gens imparcials. Per tant, moltes vegades el que realment es pregunta la gent és, hi ha una justícia justa o només es tracta que no t’agafin? Jordi Prat i Coll agafa aquest text de Ferdinand Bruckner que, dividit en tres actes, mostra al públic tres estaments diferents. Un reguitzell de personatges que viuen al mateix edifici, però que tenen vides totalment oposades, cometen alguns delictes dels quals seran jutjats per un tribunal i el poder polític […]

La mateixa història des d’un altre punt de vista o amb una mirada renovada pot tenir infinits matisos que fan apreciar encara més un relat ja conegut. El teatre és l’art per excel·lència per revisitar textos i posar-hi el focus des d’un prisma diferent perquè aquest doni encara més. Ifigènia és la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra i no ho sap, però serà el sacrifici pel qual, segons la creença a l’oracle, el seu pare guanyarà la guerra de Troia. Aquesta és la narració de l’arribada de la noia al campament de l’exèrcit i l’acceptació del seu fatídic destí. Però sobretot és la història d’una mare que no podrà oblidar l’atrocitat que ha perpetrat el seu marit i buscarà venjança, mentre […]