Roser Garcia Guasch

Mort d’un comendiant de Guillem Clua ens porta des de bon començament a l’obra d’Arthur Miller, La mort d’un Viatjant , tant pel nom com per les continues referències que fa al llarg de l’obra. Parodiant i partint d’aquesta obra, Guillem Clua ens regala un text homenatge al teatre. Un actor en decadència, tancat a casa, sembla embogit recordant el seu passat exitós i els reconeixement que va rebre durant la seva vida activa. Recita textos clàssics: Èsquil, Sòfocles, Pirandel·lo, Calderón de la Barca, Shakespeare, Ibsen. És un Jordi Bosc sublim que ajudat amb la Il·luminació de Kiko Planas i uns pocs complements de roba (vestuari de Bàrbara Glaenzel), ens porta a diferents obres i escenes de diversos autors. Pot […]

Surts del teatre pensant que és una obra pacifista. És bastant més que això. És un cant al poc sentit que té cap guerra, on no se sap qui són els bons ni qui els dolents. Deixa ben clar que tothom la pateix, tothom n’és víctima. La Companyia Les Fugitives, amb un text senzill però contundent de Maria Ten, dirigides per Maria Ten i Laia Pujol ens endinsen en una proposta sense ideologia clara, que defensa les persones i el seu patiment inútil per causa d’un conflicte bèl·lic. Els personatges que interpreten les dues actrius, Maria Ten i Laia Pujol (alternant-se amb Judith Corona la meitat de funcions), són dues dones desconegudes que es troben casualment en un refugi amagat […]

El dramaturg Joan Yago és un dels fundadors de La Calòrica i El Futur té el seu segell inconfusible. La ironia, la crítica i la comèdia en tots les seves obres és una bona combinació perquè el públic pugui reflexionar des del somriure. La producció de El futur és de la Companyia La Bandarra i segons explica Joan Yago al col·loqui que el dia de l’estrena feien al final de l’obra, va néixer en una classe. Els alumnes i ell van proposar parlar del passat i del futur i al final s’ha quedat amb el títol de El Futur tot i que parla del passat com a record i de l’imaginari com a futur. Va ser estrenada al 2019 al […]

És la història de tres dones amb trets tan diferencials que pot semblar un dibuix caricaturaresc de cada una d’elles. Pertanyen a diferents classes socials, han tingut diferents oportunitats a la vida així com maneres diferents de veure-la i de viure-la. Coincideixen en un moment en el que tenen una circumstància comuna: una neoplàsia de mama. Cristina Clemente escriu un text molt respectuós amb la malaltia i les malaltes i sap trobar el moment exacte i oportú pel riure i la tendresa. Hi ha un treball documental previ que evita la més mínima inexactitud mèdica. Tot està en el seu punt exacte, com si ho hagués mil·limetrat. Les tres actrius: Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego, sota la mirada […]

A finals del 2019, Pablo Macho Otero, l’Emma Arquillué i la Yaiza Ares creen la companyia La Bella Otero la qual ha portat a escena fins ara cinc espectacles: Enterrando a Godot, Loco Amoris, George Kaplan de Frédéric Sonntag, Prosopopeya estrenada aquesta temporada al Lliure de Montjuïc i A Fuego estrenat al juny del 2023 al Teatre La Gleva. Després de l’èxit a Barcelona i del seu pas per L’Abadía de Madrid, arriba al Corral de Comedias d’Alcalà d’Henares. Ha format part del Festival Temporada Alta i s’ha portat a Buenos Aires, Montevideo i Lima, al Festival de Feria de Sant Sebastian i ara ha tornat a l’Off de La Villarroel. Potser és per això que és una obra madura […]