Roser Garcia Guasch

La Sala Olympia de París als anys seixanta del segle passat va representar la lluita de totes les forces progressistes i d’esquerres per finalitzar la dictadura, una dictadura que anava fent aigües per tot arreu però no es va poder enderrocar. A l’Olympia anaven els cantautors catalans i espanyols a cantar amb el públic per la llibertat. Paco Ibáñez hi va ser el 2 de desembre del 1969 i en aquesta obra, Carlota Subirós fa un repàs personal d’aquell famós disc i de la seva relació amb el teatre d’una manera elegant i estèticament perfecte. Com si la directora ens parlés en primera persona dels seus records, les sis actrius són el seu alter ego i van passant del Paco […]

Le congrès ne marche pas arriba al Poliorama després d’haver exhaurit al Teatre Lliure la temporada anterior. La Calòrica, com sempre, amb un muntatge teatral impecable, modern, original i arriscat de Joan Yago ens presenta un episodi complicat de la història de Europa. El que s’havia iniciat com un procés de canvi amb la revolució francesa al 1792 sota els principis de la Il·lustració, s’acabava amb un repartiment de territoris, fronteres i lluita pel poder. Les monarquies absolutistes van veure perillar la seva hegemonia amb l’avançament de les tropes de Napoleó i després de la derrota, es repartíen els territoris com en un mercat. Va ser la primera cimera internacional de la història. Era la més gran concentració de monarques […]

Una casa en la montaña és una peca única, delicada, tan especial que no vols que s’acabi. La seva originalitat l’aparta de l’estructura convencional del teatre. Albert Boronat, escriptor, director i actor de la peça, ha creat un text en que s’utilitzen el català i el castellà i en el que hi trobem filosofia, misteri, sang i fetge, poesia, thriller. La trama es barreja amb elements formals que l’eleven a una dimensió en què s’hi afegeix humor i sorpresa. El text gira, es cargola i recargola, fa bucles, tira endavant i torna al punt de sortida sense donar treva. Va explorant camins desconeguts i cada camí és una decisió diferent que podria haver canviat la història. Sembla que l’autor es […]

Carmen Marfà i Yago Alonso en són els autors. Ells van escriure Ovelles al 2017. A La presència hi ha elements que ens recorden aquella història. En les dues hi ha un difunt i una herència. Allà era un oncle que deixa a tres germans un ramat d’ovelles. En aquest cas és el pare difunt que regala als seus dos fills amb la seva presència la possibilitat de conèixer el seu passat. Dos germans es troben per acompanyar la mort del seu pare. Coneixen poc la seva història passada i la relació entre ells és distant. Els acompanya la parella de la germana i la doctora del CAP que certifica la mort. Pau Roca és el fill que ha estat […]

Després de Cavallet de Mar i Pols de diamant, Pau Coya ens presenta El nom volgut, text seleccionat a la convocatòria de Textos i Projectes 2024 d’On el teatre batega. La Badabadoc estrena aquesta obra que tracta de la identitat de gènere i la neurodiversitat. Pau Coya cada vegada va una mica més enllà. Si a Pols de diamant tractava l’homosexualitat i les noticies sensacionalistes desplegades pels mitjans més mediàtics i a Cavallet de Mar, un noi parla en primera persona del seu trànsit i el seu embaràs, a El nom volgut, una noia (Lua) amb un trastorn de l’espectre autista (TEA) comença a descobrir que té una disfòria de gènere i es vol dir Elio. Pau Coya no busca […]