Neus Mònico Fernández

Sempre és un luxe poder veure actuar a l’actriu Blanca Portillo i no ha estat menys en aquesta ocasió. Avui hem pogut gaudir d’una interpretació realment extraordinària on ens ha transmès d’una manera magistral el dolor immens d’una mare davant la mort del seu fill. Una visió des del punt de vista més íntim del ser humà, el del dolor e incomprensió davant d’una mort injustificada; una mort per la salvació del món? No era la verge Maria qui ens parla, sinó una mare dolguda i rabiosa, on sentiments i emocions es manifesten en el seu estat més pur. Amb El testamento de María hem gaudit d’un text realment fantàstic de Colm Tóibín. Molt bona direcció de l’Agustí Villaronga (que […]

Vaig descobrir els Brodas Bros fa uns tres anys al Casino Aliança Poblenou amb l’espectacle Snippet; llavors ja en vaig quedar atrapada, tant per la força escènica que desprenien amb les seves danses dalt de l’escenari, com per les seves coreografies de moviments secs i del tot precisos. Haig de reconèixer que sóc una gran seguidora de les danses urbanes i que em fascina veure amb quina energia i facilitat es mouen i ballen aquests nois i noies. Llibertat en estat pur. Un espectacle rodó en tots els sentits: coreografies d’una tècnica increïble i de diversos estils (hip hop, breaking, locking, popping, house,…), llum i efectes especials molt efectius, videoprojeccions (tres músics virtuals: un MC, un baixista i un Dj), […]

Aquesta és la segona vegada que anem a veure Acorar. Es tracta d’un text fantàstic, escrit i interpretat per en Toni Gomila. Un monòleg que Gomilla va escriure després de veure una obra que es feia a Buenos Aires (d’una reflexió sobre els argentins) i que llavors va pensar que ell podria escriure el mateix sobre els mallorquins. Acorar és la paraula que resumeix tot el sentit de l’obra. Acorar és clavar alguna cosa dins del coll, en aquest cas el ganivet de les matances. També és ferir, en el sentit d’emocionar, d’arribar al cor. La d’acorar és una feina reservada pel més expert, perquè no és gens senzilla de fer, una tradició que passa de generació a generació, des […]

La Pluja és d’aquelles obres que et fan reflexionar durant i després de la seva representació. Any 2025. Ens volen fer creure que la crisis ja ha passat, quina ironia… ja ningú te un gos, no hi ha luxes a les cases, a la gent ja no els queda gran cosa. Però parlen de crisis en passat. La noticia d’un canvi climàtic: la pluja s’ha convertit en un fet destructiu en tot el mon. Els medis d’informació diuen que on plou desapareix tot rastre de vida. La única solució és renunciar a tot i anar a viure en un refugi que el govern han creat perque tots els habitants hi vagin a viure. Un lloc similar a un camp de […]

Pels pèls és l’adaptació d’una comèdia de Paul Pörtner (Shear madness),un clàssic que porta anys en cartell, i aquesta és la tercera vegada que es representa a Barcelona. Nosaltres la vàrem veure el 2006 al Teatre Borràs, dirigida en aquella ocasió pel mateix Abel Folk e interpretada per Enric Major, Eduard Farelo, Àlex Casanovas, Pep Planes, Mercè Comes i Beth Rodergas. Com ens venia molt de gust de repetir, ja que en el seu dia la vàrem trobar molt divertida i original, vam convèncer a un grup d’amigues per anar-la a veure. A la sortida totes van reconèixer que s’ho havien passat molt be; això sí cadascuna d’elles havia triat un assassí diferent. És una comèdia que trenca barreres, ja […]