Tot el que necessites per anar al teatre

La pluja: On són els límits?

La pluja
2/03/2015

La Pluja és d’aquelles obres que et fan reflexionar durant i després de la seva representació.

Any 2025. Ens volen fer creure que la crisis ja ha passat, quina ironia… ja ningú te un gos, no hi ha luxes a les cases, a la gent ja no els queda gran cosa. Però parlen de crisis en passat.

La noticia d’un canvi climàtic: la pluja s’ha convertit en un fet destructiu en tot el mon. Els medis d’informació diuen que on plou desapareix tot rastre de vida. La única solució és renunciar a tot i  anar a viure en un refugi que el govern han creat perque tots els habitants hi vagin a viure. Un lloc similar a un camp de concentració on càmeres de seguretat instal·lades per tot arreu controlaran a tots els seus habitants. Treball a canvi de refugi.

Hi ha algú, una jova periodista que no es creu que la pluja sigui cap perill i comença a investigar. El que descobreix no interessa i la seva vida corra perill, s’ha convertit en una rebel perillosa i pot ser eliminada per no seguir les recomanacions del govern. Personatges que hauran de decidir el seu destí,  creure en un final apocalíptic o viure en llibertat sota el risc d’un futur incert.

El tema que ens planteja l’ Helena Gràcia amb aquest text, en fa fer-nos preguntes i reflexionar sobre: Fins a quin punt estem manipulats? Som titelles en mans del poder? Els mitjans d’informació són del tot creïbles quan depenen del govern? Fins on pot arribar el comportament humà per fer creure a tanta gent en una sola cosa? On són els límits?

Felicitats a la Mercè Lucchetti per l’ escenografia, és fantàstica. Pel que fa a les interpretacions han estat correctes, unes millors que d’altres. A alguns actors els hi faltava una mica més de naturalitat. M’agradaria però, destacar les dues interpretacions que m’han transmès més, la Meritxell Calduch i la Montse Ribadellas, que ens han interpretat a dos personatges d’una gran força escènica.

Penso que escurçant una mica la representació i polint algunes de les interpretacions, podem parlar d’una obra del tot imprescindible. És una llàstima que s’ha representat tan pocs dies; esperem que la tornin a portar a escena, ja que és una obra que pel seu contingut es mereix estar uns quants dies més en cartell.

← Tornar a La pluja