Neus Mònico Fernández

Després d’estrenar-se en el Festival Grec d’enguany, arriba al Teatre Lliure, una versió actualitzada de la novel.la El Misantrop de Molière. Es tracta d’una producció de La Brutal amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer. Pompermayer ha escrit una versió més actual, més contemporània. Pablo Macho Otero ha versificat el text original en versos alexandrins però també amb un llenguatge més proper, amb referències actuals i jocs de paraules. David Selvas (director) ha creat una experiència teatral memorable. Ha tingut molta visió i talent a l’hora de seleccionar el repartiment, la creació del disseny escènic, l’elecció de la música i la il·luminació, i la supervisió general de la posada en escena. El repartiment està encapçalat per en Pol López i la Mireia […]

La primera vegada que vaig veure actuar a l’Oriol Pla va ser a l’obra Ragazzo, de la Lali Álvarez al Teatre Eòlia el 2015. Vaig flipar! La segona vegada que el vaig veure va ser a l’espectacle Be God Is a la Villarroel. Vaig flipar encara més! (La vaig anar a veure tres vegades). A Travy, em vaig quedar sense paraules. I ara a Gola em rendeixo als seus peus. Oriol Pla és un dels actors més complets i prolífics del teatre català. El que fa és inclassificable. No es pot explicar, s’ha de veure. L’Oriol ho porta a la sang, és fill de Quimet Pla, un dels fundadors dels Comediants, i de Núria Solina, cocreadora de companyies com el […]

L’obra parteix de la història de migració de l’Ani Saghatelyan i Marta Pawlikowska La peça ens parla de l’exili i la migració a través de dues línies, la història de l’Ani Saghatelyan i Marta Pawlikowska i la de les seves àvies. Present i passat. El text, escrit per l’Ani Saghatelyan i la Marta Pawlikowska, combina autoficció, fets realitat, possibles fets reals, adaptacions de fragments escrits, els relats d’alguns testimonis, i la inspiració d’alguns textos poètics i filosòfics. És un treball de més de dos anys de treball d’investigació i documentació. La diferència entre l’Ani i la Marta amb les seves àvies és que mentre les primeres van marxar dels seus països (Armènia, Polònia) per diversos motius (polític, social, per pròpia […]

En la primera edició del Festival Victòria X Pòdcast, entre totes les propostes vaig triar d’anar a veure El Búnquer, en aquesta 2a edició he triat El llindar (primera vegada que es fa en directe) en un episodi especial, que no ha estat enregistrat, i que ha tingut com a convidat l’actor David Verdaguer, que ha acceptat d’anar sense saber què passarà. El llindar és un pòdcast que a casa ens agrada molt. El llindar ens fa viatjar a un altre món. Un món estrany, sorprenent, un lloc més enllà de la realitat que coneixem, un món impossible on es desintegra la realitat que veiem i accedim a una realitat diferent on pot passar qualsevol cosa. Per travessar el llindar […]

Declivi d’un pardal és una versió lliure de Joel Quesada de la novel·la Set de l’escriptora belga Amélie Nothomb, un text que s’atreveix a donar veu al protagonista i que és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió en forma de monòleg. Ho fa d’una manera irònica i desacomplexada, des d’un punt de vista modern, filosòfic i transgressor. Es tracta del primer projecte professional d’en Joel Quesada com a dramaturg i director. A escena veiem un Jesús molt humà, proper, amb els seus defectes i les seves virtuts; un home que ens mostra els seus pensaments, desitjos i pors; un home orgullós, egòlatra, feble, tendre, cansat; al mite víctima i addicte del seu propi èxit. L’acció transcorre durant […]