“De vegades mentim per sobreviure. Un pot creue’s les seves pròpies mentides. No hi ha res pitjor que la mentida” Un poble de muntanya petit. Una fàbrica on treballen la gran majoria dels seus habitants. Un bosc testimoni de tradicions inhumanes. Uns habitants que esdevenen monstres. Un personatge que al poble anomenen el mostre, un noi que fa vint anys va cometre un acte monstruós per acabar amb els monstres d’una comunitat. Un espai escènic nu, on predomina la foscor. La sala de dalt de la Beckett, per si mateixa, és un espai ideal per portar a escena aquesta història. Primer de tot, m’agradaria destacar la banda sonora de Yair Karelic, però sobretot, el disseny d’il·luminació que ha creat Toni […]
Neus Mònico Fernández
1000 Recomanacions