Neus Mònico Fernández

Fa a un parell d’anys vaig veure per primer cop a la Sala Àtrium l’obra Himmelweg (Camino del cielo), un text de Juan Mayorga, considerat com un dels dramaturgs més destacats en l’actualitat. Aquell dia vaig tenir la gran sort de poder-lo felicitar (justament el tenia assegut al meu costat), acabava de rebre el Premi Nacional de Literatura Dramática. Aquesta temporada he tornat a repetir. L’obra està inspirada en el documental propagandístic nazi “Theresienstadt” que es va rodar l’estiu de 1944, un curtmetratge filmat en el camp de concentració de Theresienstadt, amb el que es volia convença a l’audiència que els presoners no patien cap mena de abús. Van embellir les instal·lacions abans de l’arribada de la Creu Roja, per […]

Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum. Els espectadors anem arribant i omplint tota la sala de colors i de perfums. Heus aquí la Laura Aubert,Toni Gomila, Jordi Figueres, Montse Vellvehí, Ramon Vila i l’Ernest Villegas. Oh! Benvinguts! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa en Broggi és casa vostra si és que hi ha… cases d’algú. Hola! Mouawad, i Calderón, en Shakespeare i en Molier. Koltès, el Cyrano i en Manelíc, Toni Gomila, Antígona, Rosalina, Els còmics i comediants, en Hamlet amb en Yorick, Ibsen, Txekhov i Sòfocles. Benvinguts passeu, passeu. Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n’adono que tan sols… hi faltes tu… Brillant, […]

“Entre las máximas que tendrá a mano y hacia las que te inclinarás, figuran estas dos: una, que las cosas no alcanzan al alma, sino que se encuentran fuera, desprovistas de temblor, y las turbaciones surgen de la única opinión interior. Y la segunda, que todas esas cosas que estás viendo, pronto se transformarán y ya no existiran”. Marco Aurelio. Sociedat Doctor Alonso, pretenen fer-nos qüestionar, i reflexionar sobre las veladures a través de las quals es reprodueix i multiplica la visibilitat i la representació. Son veladures opaques, espesses, que neguen la possibilitat d’imaginar vida al darrera. La naturalesa i el seu tremolor és una visita pausada a la realitat, que a partir de les eines del teatre, el cos, […]

Josep Maria Flotats torna als escenaris de Barcelona per dirigir i interpretar, l’obra Ser-ho o no de Jean-Claude Grumberg, un escriptor francès, fill i net de deportats assassinats en un dels camps de concentració, durant l’època del nazisme. Cal assenyalar que és la primera vegada que es representa una obra d’aquest autor a casa nostra. Penso que ha estat un gran encert per part de Flotats i una gran descoberta per a tots nosaltres. Grumberg a Ser-ho o no, aborda el tema del judaisme, un fet que li toca de ben a prop. Ho fa amb un estil propi. Grumberg està considerat l’autor tràgic més divertit de la seva generació; ell busca la part còmica de les coses sèries fent-nos […]

Com que no hi ha temps a perdre, us diré que Othelo és una obra divertida, genial i original. Un Shakespeare en forma de clown. Un espectacle còmic excepcional. Quatre actors fora de sèrie, que amb ingeni i originalitat converteixen la seriositat d’un clàssic en un esbojarrat espectacle dins de l’absurd, on es pot apreciar, que són uns grans especialistes en teatre físic, clown i acrobàcia. Estem davant d’un Othelo actual i contemporani amb petits tocs de teatre clàssic. És un joc entre allò real i fictici, entre el que es veu i el que no es veu. En aquesta proposta no existeix la quarta paret, el que fa que la relació amb el públic sigui oberta, fent-lo moltes vegades, […]