Tot el que necessites per anar al teatre

Lali Ayguadé: Kokoro: Entre el virtuosisme i la simplicitat

Lali Ayguadé: Kokoro
26/01/2016

Vàrem descobrir la Lali Ayguadé dins del MAC Festival 2015 amb l’espectacle “INCÓGNITO” juntament amb el ballarí Nicolás Ricchini al Parc de la Ciutadella. Vaig flipar !!!, i des de les hores sempre que ens és possible, no ens perdem cap espectacle en el que estigui el seu nom. Fa poc la vàrem poder tornar veure en l’espectacle “BÈSTIES” amb la cia de circ Baró d’Evel al Mercat de les Flors, en una carpa instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu. Aquesta vegada i de nou al Mercat de les Flors, ens ha presentat “KOKORO” el seu primer espectacle de gran format creat per ella, en la seva nova faceta com a coreògrafa.

És un treball d’interpretació física i de moviment gestual (sobretot amb les mans). Una barreja de moviment abstracte i moviment concret. Veiem personatges amb moviments abstractes, però que sempre tornen a una normalitat. Quatre persones que cerquen la seva raó de ser, la seva identitat. Quatre excepcionals ballarins Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés, Diego Sinniger de Salas sota la direcció de la Lali Ayguadé. He gaudit des del primer moment d’un espectacle excepcional , d’una gran bellesa coreogràfica i moviments brutals. Tot sembla tant fàcil…Fascinant !!!

Hem vist diferents registres interpretatius com el hip hop, tècniques contemporànies, dansa d’arrels, acrobàcies i clown; tots junts en la recerca de la seva pròpia identitat on ballant aprenen l’un de l’altre i on estableixen un diàleg corporal que neix de la improvisació.

“Kokoro” és un espectacle que reflexiona sobre la transformació com a destí inevitable, la recerca d’allò que hi ha més enllà de la cosa física que no som capaços d’entendre ( la nostra ànima) .És a dir, es tracta d’una peça física, que va més enllà, on hi són les emocions.

Una reflexió del com la gent canvia amb el pas del temps, tan física, com emocionalment. Aquesta inquietud de transformació ve donada per que hi ha un moment en la vida en el que tots ens plantegem moltes coses i comencem a ser conscients de la vida i la mort. Un exemple clar, és la peça en que la ballarina es despulla. Hi ha una transformació… primer és una nena, els moviments són elàstics i flexibles , creix i passa de dona a la vellesa, on el cos va perdent la seva elasticitat, fins a convertir-se en un cos rígid, corbat i endurit. Brutal !!! I tot això ens ho representen en un temps molt reduït. Buff !!! llavors te n’adones que ràpid passa la vida…

Els quatre ballarins són excel·lents !!!. Penso que és increïble que algú sigui capaç de realitzar tots aquests moviments, i que, a més a més, sembli que hagi de ser fàcil.Les coreografies són espectaculars. La música del compositor Josep Baldomà m’ha agradat moltíssim. Molt bona il·luminació.

Tan sols en queda dir gràcies Lali Ayguadé per compartir amb tots nosaltres el teu talent.

← Tornar a Lali Ayguadé: Kokoro