Markos Goikolea

Martin MacDonagh ens parla de la terrible misèria humana a través de la sàdica relació entre una mare i una filla. Aquestes personatges desperten tendresa i terror al mateix temps, i és que són tan responsables com víctimes d’una lluita constant per reafirmar-se davant un entorn apàtic que les aïlla i les enfronta. Maureen (Marta Marco) veurà en Pato (Ernest Villegas) l’oportunitat d’escapar de les arpes de la seva maquiavèl·lica mare (Marissa Josa) i volar fora del poble de Leenane d’una vegada per totes. Sent conscient que aquesta serà possiblement la seva última possibilitat per a aconseguir-ho, Maureen deslliga el duel definitiu amb la seva mare submergint-se en una espiral de bogeria i violència. Ray, el jove germà de Pato […]

Aquest muntatge de El Chico de la Última Fila dirigit per Andrés Lima és rodó, i ho és per diverses raons. El text de Juan Mayorga, que molts coneixereu per l’adaptació cinematogràfica de François Ozon “Dans la Maison”, aborda la relació entre un professor de literatura frustrat i el seu alumne prodigi que es dedica a espiar i relatar la vida de la família del seu company Rafa, una família de classe mitjana qualsevol. L’obra combina escenes reals amb les escenes narrades per l’alumne, arribant a difuminar els límits entre realitat i literatura en diverses ocasions. Amb aquest enfocament de metaficció el text reflexiona sobre la imaginació, la construcció de relats, el paper voyeur de l’espectador i una infinitat de […]

Aquesta obra combina el gènere de ciència-ficció amb la comèdia de portes per experimentar amb el temps i l’espai escènic. Un mix d’enginy i diversió que explota les possibilitats infinites del joc teatral. Tot comença en un laboratori òptic on després d’un experiment fallit s’obre una porta a una dimensió paral·lela. Allà descobrim una segona trama on cada personatge té el seu propi doble. D’aquesta manera, Javier Daulte ens convida a assistir a dues obres de teatre de forma simultània. Però el més interessant d’aquesta obra, més que les dues línies argumentals sense grans pretensions, és el joc amb la simultaneïtat espacial i la idea del doble. Jugant amb entrades i sortides constants, canvis de personatges, repeticions d’escenes des de […]

Àngels a Amèrica és una colossal obra escrita per Tony Kushner sobre l’epidèmia de la SIDA en la comunitat gai nord-americana dels anys 80. Escrita en dues parts, aquesta adaptació ha optat per reduir la durada d’ambdues per fer-la més “digerible”. En qualsevol cas, l’extensió de l’obra permet el desenvolupament d’uns personatges amb uns arcs dramàtics increïbles. Es tracta d’una història coral que presenta diverses línies argumentals. Partint de la relació de dos homes, un dels quals és diagnosticat de SIDA, l’obra introdueix diverses subtrames que posteriorment es creuen entre si. Així, coneixem a un ampli ventall de personatges representat per un elenc d’actors que, malgrat cometre el greu error de invisibilitzar a una minoria social representada en l’obra, donen […]

Les Bàrbares és una boníssima tragicomèdia que posa a les dones de més de cinquanta anys en el centre amb un to actual, fresc, feminista i amb una posada en escena molt encertada i suggeridora. El text de Lucía Carballal, que es va estrenar originalment al CDN a Madrid, reuneix tres dones grans després de la mort d’una amiga en comú. Aquest punt de partida no és més que l’excusa per a presentar tres arquetips diferents de dona respecte a les renúncies que han decidit fer per a sobreviure en un sistema patriarcal: la que ha renunciat a la feina per a quedar-se a casa, la que ha renunciat a la família per a triomfar a la feina i la […]