Hi ha lloc per a la bondat en aquesta societat? Com ser bondadós amb els altres al mateix temps que lluitem per sobreviure en aquest món? Bertolt Brecht va partir d’aquesta premissa per a escriure aquesta obra que ara Oriol Broggi dirigeix a la sala gran del TNC.
Clara Segura és l’encarregada de representar les dues posicions possibles davant aquesta qüestió, desdoblegant-se en la bondadosa prostituta Xen Te i en el seu cosí empresari al mateix temps. Més enllà de la caracterització, el canvi de personatge de Segura és tan absolut i subtil que un únic gest li bastaria per a recordar-nos en quin personatge es troba.
La primera part de l’obra manca de ritme i resulta una miqueta llarga, ja que es dedica a marcar les regles del joc sense mostrar grans progressions en el personatge. És a partir de la segona part quan Xen Te començarà a prendre consciència que la bondat li impedirà sobreviure, iniciant la seva transformació definitiva i despertant així l’interès del públic. La banda de música en directe també ajuda en el ritme de l’obra, ambientant-la en aquesta exòtica i imaginària Xina.
Un ampli elenc d’actors conforma la figura del cor, un poble que actua com a força antagònica impedint a Xen Te desenvolupar tota la seva bondat. Joan Carreras interpreta al aviador del qual s’enamora la protagonista i que no fa més que confirmar la mesquinesa humana. Altres personatges pròxims al clown, com el aiguader o el policia, doten d’un ingredient còmic a l’obra.
Cal destacar el dramàtic monòleg final de Clara Segura on es descobreix la seva doble personalitat. A més, el director ha volgut incloure una nota a forma de tancament per a suavitzar aquest missatge tan pessimista que Bertolt Brecht ens deixa sobre la humanitat. En definitiva, una increïble interpretació d’un gran text ple de significat, tot i que el resultat final manca de ritme a estones.