Júlia Duran

Germans de sang, al Teatre Condal, torna a escena com un d’aquells musicals que demostren per què alguns clàssics continuen interpel·lant el present. La història dels dos germans bessons separats en néixer segueix colpint per la seva capacitat de parlar de desigualtats socials, d’atzar i de decisions que marquen vides senceres. Tot i començar pel desenllaç, el relat manté intacta la tensió emocional i condueix al públic cap a un final tan conegut com inevitable. La direcció de Daniel Anglès opta per una mirada contemporània, respectuosa amb l’essència de l’obra però allunyada de la nostàlgia paralitzant. La posada en escena és clara i funcional, amb una escenografia austera i un vestuari suggeridor que permeten que el pes recaigui en els […]

Si el teatre Tívoli ja desprèn per si sol una aura de majestuositat pròpia dels grans teatres d’altres temps, l’escenografia d’aquesta superproducció del Fantasma de l’Òpera ens submergeix completament en el París de mitjan segle XIX. L’escenari giratori, els vestuaris minuciosament detallats i un atrezzo d’una elegància exquisida converteixen cada escena en una autèntica pintura viva. A tot això s’hi afegeixen jocs de llums, efectes visuals sorprenents i fins i tot alguns trucs de màgia subtils que mantenen l’espectador immers en una atmosfera d’intriga, misteri i emoció constant. La direcció artística sap equilibrar amb gran sensibilitat els moments de tensió i foscor amb instants més lleugers, on petits tocs d’humor alleugereixen la intensitat dramàtica i permeten respirar abans de tornar […]

Magatzem d’Ars recupera el clàssic de Terra Baixa per representar-lo a la Sala Ars. Es tracta d’una adaptació d’Albert Pueyo que ha aconseguit resumir en una hora i poc el clàssic d’Àngel Guimerà mantenint l’estructura original que fa avançar la història de forma molt orgànica. Tot i que es tracta d’una sala petita, han creat una escenografia molt ben adaptada a l’espai i, sobretot, ideal per l’ambientació de l’època. Així i tot, el pes d’aquesta obra recau en el repartiment dels intèrprets. En general, tots i totes interpreten uns personatges que intencionen molt bé tot allò que diuen i que et fan entendre a la perfecció un clàssic que sovint costa d’interioritzar. Concretament, Adriana Carpi, que interpreta a la Marta, […]

Tres dones, que fa uns quaranta anys que són amigues, amb vides molt diferents, es veuen obligades a fer una revisió de les decisions que han pres al llarg de la seva vida i les renúncies que aquestes implicaven des de l’òptica feminista actual. Es tracta d’un text de Lucía Carballal que destaca per la seva agudesa, intel·ligència i comicitat. És una obra que fuig del discurs feminista “mainstream” i alliçonador per endinsar-se en els grisos d’una lluita que fa molt de temps que existeix. Aquesta reunió d’amigues permet generar un diàleg intergeneracional per tal que diverses formes de feminisme i de vivències es donin la mà. Les tres protagonistes són representades per María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón, […]

“Casarse por papeles también es amor” és una obra creada per l’artista Ovarios Rebeldes, la qual també protagonitza juntament amb l’artista Nass. La història narra les dificultats i complexitats d’una cuidadora migrant que es troba en situació irregular. Es fa evident el trencament d’aquesta idea romàntica que migrar a un país com Espanya et permet ser més lliure. Es tracta d’una crítica molt encertada i necessàira davant d’un sistema colonial i heteropatriarcal que dificulta constantment l’experiència de l’existència de realitats migrants i dissidents. La combinació de números musicals, burlesque i teatre fa que tota l’obra sigui realment atractiva i atrapant per l’espectador. L’humor de la protagonista, el tempo de comèdia i el duo que formen les dues actrius aconsegueix fer […]