Germans de sang, al Teatre Condal, torna a escena com un d’aquells musicals que demostren per què alguns clàssics continuen interpel·lant el present. La història dels dos germans bessons separats en néixer segueix colpint per la seva capacitat de parlar de desigualtats socials, d’atzar i de decisions que marquen vides senceres. Tot i començar pel desenllaç, el relat manté intacta la tensió emocional i condueix al públic cap a un final tan conegut com inevitable.
La direcció de Daniel Anglès opta per una mirada contemporània, respectuosa amb l’essència de l’obra però allunyada de la nostàlgia paralitzant. La posada en escena és clara i funcional, amb una escenografia austera i un vestuari suggeridor que permeten que el pes recaigui en els intèrprets i en el moviment. En aquest sentit, les coreografies d’Ariadna Peya esdevenen un element clau: no només il·lustren les cançons, sinó que amplifiquen emocionalment el conflicte i connecten el musical amb un llenguatge escènic més actual. A més a més, la música en directe és un element diferencial que potencia l’emoció del relat aportant una presència viva que connecta directament amb el públic.
L’elenc sosté el muntatge amb solvència i entrega. Albert Salazar i Roc Bernadí construeixen amb precisió i una gran veritat l’evolució dels dos germans i la seva relació al llarg dels anys, mentre que Mariona Castillo destaca amb una interpretació plena de humanitat i sensibilitat, convertint-se en el cor moral de la història. Germans de sang és una proposta emotiva, intensa i ben resolta, que confirma que aquest musical encara té molt a dir —i a fer sentir— al públic d’avui.