Júlia Duran

La Gavina d’Anton Txékhov es tracta d’una obra essencial pel drama modern. Escrit el 1896, el text ens proposa conflictes romàntics i artístics, que encara són vigents avui en dia. A més, ens ho posen fàcil, ja que l’obra es percep com si fos en l’actualitat: els personatges es mouen i es vesteixen com avui en dia, fins i tot tenen mòbil. Una aposta que aconsegueix connectar més fàcilment amb el públic. L’acció es desenvolupa en quatre actes, en quatre escenaris diferents que Lluc Castells ha portat a escena d’una manera magistral. Comencem amb un espai buit, d’aquell que també ens parlarà el jove Kostia a un nivell més filosòfic. A mesura que avança la trama són els mateixos actors […]

Escenes d’una separació, a partir de l’univers de Secrets d’un matrimoni d’Ingmar Bergman, arriba convertida en una peça íntima i contemporània gràcies a la dramatúrgia fina, però carregada de significat d’Eva Pauné Martínez i la direcció sensible de Mercè Vila Godoy. Les actrius Patricia Bargalló, Mar Pawlowsky i Eric Balbàs construeixen un espai honest i proper on el pes recau, encertadament, en la paraula, els silencis i la veritat interpretativa. El text ha sabut captar ben bé l’essència de les relacions que es trenquen, però també de tot allò que, malgrat la ruptura, continua latent. Té moments d’una intensitat interpretativa i d’una força emocional que inevitablement commouen. Les dues intèrprets desprenen una química tan real i orgànica que en cada […]

“La tardor no arriba mai” és una producció de La Bona Companyia i Eòlia Escena Emergent. Al costat de l’autora i directora Lali Álvarez, La Bona Companyia ha aconseguit fer el salt des d’Eòlia al Teatre del Raval. L’obra reflexiona al voltant de la temàtica de l’acció directa i, violenta, si fos necessari, en el context de l’activisme. Es tracta d’un text complex en el qual s’aconsegueix mostrar una gran diversitat de punts de vista. Malgrat que en alguns moments es peca de repetició, també se suggereixen preguntes i reflexions prou interessants que estan a l’ordre del dia en moltes lluites socials actuals: On estan els límits? Fins on s’està disposada a arriscar? S’hi val tot per una causa major? […]

“Un segundo bajo la arena” ens proposa un apropament a nou punt de vista sobre “Bodas de Sangre” de Federico Garcia Lorca. Com elles mateixes expliquen, el Col·lectiu Desasosiego ens convida a una invocació a la celebració i a la col·lectivitat. Ens parlen de deixar anar un passat, per poder celebrar el present. Es tracta d’un espectacle que aposta per la posada en escena com un element determinant per la dinàmica de l’obra, cosa que permet a l’espectador ser còmplice de les vivències dels personatges. El públic deixa de ser l’agent passiu que simplement observa per convertir-se en els convidats de la festa. Si en qualsevol obra la música en directe ja és un punt a favor, en aquest cas […]

Fofito, el mític pallasso de la tele torna al circ i, aquest cop, ho fa acompanyat del clown Mónica Aragón. El duo pare i filla ens presenta “Viva el circo” un espectacle de circ clàssic. L’estructura de l’espectacle és senzilla, s’alterna entre gags còmics i números de diverses disciplines. Trobareu des de malabaristes fins a acròbates penjats de teles, passant per un artista sobre una bicicleta minúscula. Tot i ser números curts, es nota que estan molt pensats, curosos amb cada detall, i que requereixen una gran dedicació per la dificultat de cada un. M’agradaria destacar en especial el número de “pole dance” que ens ofereix una aposta molt arriscada, però molt ben defensada. Una execució excel·lent. El mític Fofito […]