Si el teatre Tívoli ja desprèn per si sol una aura de majestuositat pròpia dels grans teatres d’altres temps, l’escenografia d’aquesta superproducció del Fantasma de l’Òpera ens submergeix completament en el París de mitjan segle XIX. L’escenari giratori, els vestuaris minuciosament detallats i un atrezzo d’una elegància exquisida converteixen cada escena en una autèntica pintura viva.
A tot això s’hi afegeixen jocs de llums, efectes visuals sorprenents i fins i tot alguns trucs de màgia subtils que mantenen l’espectador immers en una atmosfera d’intriga, misteri i emoció constant. La direcció artística sap equilibrar amb gran sensibilitat els moments de tensió i foscor amb instants més lleugers, on petits tocs d’humor alleugereixen la intensitat dramàtica i permeten respirar abans de tornar a submergir-se en la passió de la història.
Musicalment, l’espectacle és una autèntica delícia. El nivell tècnic i vocal dels intèrprets és excel·lent: cadascuna de les veus transmet emoció, força i una profunda veritat escènica. Les composicions d’Andrew Lloyd Webber —amb la seva inconfusible fusió de lirisme i grandesa— sonen magnífiques en directe i, juntament amb una orquestració impecable, aconsegueixen fer vibrar cada racó del teatre.
Cal fer una menció especial al talent, la tècnica vocal impecable i la sensibilitat interpretativa de Manu Pilas, Ana San Martín i Guido Balzarotti, que donen vida als personatges principals amb una intensitat captivadora. La resta del repartiment i el cor complementen l’obra amb una energia i precisió que eleven encara més la qualitat del conjunt.
Hi ha moments que posen literalment la pell de gallina: la intensitat dels duets, la delicadesa d’una melodia o la potència d’un final coral que deixa el públic dempeus. Aquesta versió del Fantasma de l’Òpera és, sens dubte, una experiència teatral total: un viatge emocionant, visualment captivador i musicalment inoblidable.