Abecedari es presenta com una proposta escènica intel·ligent i delicadament construïda, que convida l’espectador a endinsar-se en un univers on el pensament, la memòria i el llenguatge esdevenen matèria teatral. Una obra que planteja, en primera instància, preguntes profundes: què queda d’algú quan ja no hi és? I què passa amb aquella saviesa íntima i popular que desapareix amb la persona?
El text, d’entrada, pot generar certa distància per la seva densitat intel·lectual. No obstant això, a mesura que avança l’obra, esdevé cada cop més accessible i seductor. Des del primer instant, s’evidencia el potencial de les seves creadores per generar una atmosfera que t’atrapa i no et deixa anar fins que l’obra acaba. La dramatúrgia juga amb la barreja de present i records, teixint una narrativa fragmentada, però fluida, on els espais es fusionen amb una lleugeresa fascinant.
En l’àmbit interpretatiu, els tres personatges dominen el ritme de la peça: frenètic a moments, però capaç de contenir-se i respirar en els silencis. Es tracta d’un text perspicaç que els intèrprets se’l fan seu amb llibertat, jugant-hi amb ironia, sensibilitat i profunditat. L’obra aconsegueix així combinar moments d’humor amb instants d’emoció genuïna, no des del drama explícit, sinó des de la tendresa i l’autenticitat dels seus personatges. L’actriu Miriam Moukhles brilla amb força i ens fa testimonis de l’ampli ventall de recursos i habilitats dels quals disposa des de la generositat i el carisma que la caracteritzen. La feina dels tres intèrprets és neta, precisa i plena de matisos; transiten pels diferents estats emocionals i personatges amb una veritat i organicitat impecables: t’ho creus absolutament tot.
En resum, Abecedari és una aposta clara per un teatre de text complex, reflexiu i filosòfic, que interpel·la l’espectador i el convida a pensar. L’èxit d’entrades exhaurides evidencia que hi ha un públic disposat a deixar-se desafiar. Una proposta que confirma que el teatre pot ser, encara, un espai de pensament viu.