Josep Maria Ribaudí i Martí

Sort del Castell de Montjuic que està fantàstic, amb les seves vistes sobre Barcelona i el mar; si hi vas una mica d’hora encara pots pillar la posta de sol: un gran espectacle… Però, i l’altra? Ah! l’altra espectacle… lamentable, patètic, i em sap molt de greu perquè penso que gent creativa com La Fura dels Baus si no existís s’hauria d’inventar. Potser sóc dur, però crec que amb la gent que està o ha estat a dalt de tot s’ha de ser estellós, poc condescendent. A M.U.R.S. li faltava gruix, era massa de festa major, fent jugar al públic amb tonteries d’smart phone, i ara els blaus cap aquí i els verds cap allà, i premeu up i ara […]

Josep Julien ens ho ha deixat ben clar, fins al punt de que tot i que hem sabut que cremava cases, donava pallisses i disparava a la gent, només per espantar-los i extorquir-los per ordre del seu cap, acabes empatitzant amb aquest gàngster fracassat; és més, li donaries un cop de mà per ajudar-lo a sortir-se’n. Excel·lent escenografia de Laura Clos aprofitant al màxim l’Espai Lliure i fabulosa direcció de Xicu Masó, que ha entès l’obra i ha sabut donar-li la forma perfecte. No us la perdeu i no badeu, que només estarà fins diumenge en cartell. Compreu les entrades ja! Llegir més.

Potser és una manera curiosa de valorar una funció, però això és exactament el que m’ha passat. M’ha agradat l’escenografia, la il·luminació, l’actuació d’actors i músics en directe, la forma de bellugar-se per damunt de l’espectacular escenari, la utilització de les pantalles videogràfiques… tot de conya, però l’obra no me l’he acabat de creure. Potser per haver comprimit una novel·la de 750 pàgines a quatre hores de teatre? No ho sé. Tot i això vull deixar constància que els Toneelgroep amb Ivo van Hove al davant són una canya i malgrat el que acabo de dir, penso que val la pena veure l’espectacle. Llegir més.

Quan els que manen creuen certes línies vermelles i fan pagar els plats trencats al de sempre, als que aguanten el país damunt el cap com si fossin cariàtides mentre els de dalt de tot tenen plans de pensions en SICAV a Luxemburg com el Sr. Montoro o Rosa Díez, hi ha gent que de vegades no pot més i explota; alguns s’immolen al estil bonze com aquell jubilat grec i d’altres segresten a un personatge important, com en aquesta obra de teatre. Ben escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, oscil·la entre el drama i la comèdia. Bona escenografia i els actors molt bé. Llegir més.

L’obra aborda varis problemes, les dificultats pressupostàries de la cultura en els moments actuals, les retallades i la por a perdre la feina, la confiança en persones desconegudes, però al final surt l’autèntic dilema: una mala acció d’adolescent t’ha de marcar la vida per sempre? Hi ha alguna manera de redimir-se? És just quedar marcat sense remei per accions fetes quan s’és menor? Un excés de redundàncies no ha permès que l’obra avancés al ritme desitjable. Molt interessant el tractament dels flash-back. Llegir més.