Josep Maria Ribaudí i Martí

Els de les Antonietes han fet un muntatge reduït d’aquesta obra d’Ibsen, escurçat però molt digne. Pel meu gust a L’Enemic li falten matisos: trobo que els bons són molt bons i els dolents… doncs això, dolents, però l’obra està escrita d’aquesta manera. Treure un bon resultat d’una peça que, per a mi, trobo força fluixa, te mèrit. Posada en escena força interessant amb els actors permanentment al escenari. Fins al 29 de juny a la Sala Muntaner. Llegir més.

Així anomenen aquest teatre en que l’espectador li sembla que veu el que passa en una casa qualsevol a través d’una finestra o o pel forat del pany. Aquí espiem a una parella al llarg de la seva relació de sis anys… i vuit trencaments. L’obra no segueix el temps cronològicament, però no tenim cap problema perquè apart de la parella, tenim a un tercer actor que és una mena de narrador que atura el relat, el fa continuar, interacciona amb els espectadors… una troballa. Una boníssima direcció ha portat els tres actor a l’excel·lència. L’accent argentí un valor afegit que enriqueix els diàlegs. No us la perdeu! Llegir més.

Junt amb Sartre, Camus va ser una icona de l’existencialisme. També va ser moltes coses més, Nobel de literatura molt jove i cadàver prematur en accident de cotxe, una hòstia en un Facel Vega, cotxe maleït dels intel·lectuals (pijos) francesos. Carme Cané, múrria ella, ha fet una dramatúrgia molt interessant a partir d’aquest accident que deixà orfes a una bona part de la intel·lectualitat europea. Bona posada en escena i bones actuacions dels intèrprets d’aquesta especulació filosòfica. Magnífica escenografia i il·luminació. Els que ens la vam perdre al Grec de l’any passat, l’hem recuperat aquests dies a la Beckett. Llegir més.

Aquesta serà una recomanació força galdosa perquè tres noies que assistien a la funció l’han rebentat a base de crits, però no eren crits de protesta no, eren riallades descontrolades i xiscles de plaer, i els actors l’han vessat perquè en contes d’intentar controlar la situació encara els han donat peixet. Una obra que possiblement passés bé (tampoc penso que sigui res d’especial) se l’han carregat des de la grada, amb l’ajut dels actors. Una altra cosa: als responsable del Maldà haurien de fer repassar l’aire condicionat, a més de fotre un xivarri important, segons on seus envia unes ràfegues d’aire que donen bastant pel sac. Conclusió: aquesta valoració està molt influenciada.

Aquest seria un resum força ajustat del que passa en aquesta comèdia de Marilia Samper que fa riure… per no plorar. La Pepa i la Chelo, cuineres d’un galdós restaurant de menú, sobreviuen com poden a la misèria econòmica i moral en la que estan immerses. A casa no ho tenen millor que a la feina. Sortosament mantenen la il·lusió aferrades a una tele-novela californiana a la que estan enganxades i a través d’un concurs que ha convocat la productora… mantenen la il·lusió (pobretes), però les il·lusions només són això:il·lusions. Llegir més.