Josep Maria Ribaudí i Martí

Sí, sí, com a la peli dirigida per Robert Redford, però ara la història passa a l’Argentina i una noia ens relata històries de la seva família, una família si més no curiosa, amb un avi bevedor i xiuxiuejador de cavalls i un pare jugador empedreït i també bevedor; la […]

Va rebé perquè els Parking Shakespeare són uns cracks capaços de transformar una obra del bard d’Stratford, una peça primeta, amb poca xixa, de les de menys entitat —per no dir la més fluixeta—, en una cosa dislocada, divertida, esvalotada i genial. Com? Doncs aplicant la seva fòrmula, la que […]

Avui em permetré ressenyar una obra que no he anat a veure; sé que s’ha de tenir morro, però els que em coneixen saben que d’això jo en gasto! Vull parlar de Carousel, que s’ha fet al Festival Grec en versió concert. Quan vaig veure la programació, el primer pensament […]

… jo m’he avorrit, no he entrat en el que intentaven explicar-me, o no ho he entès (si hi havia alguna cosa a entendre). Ni l’escenografia ni la il·luminació m’han ajudat,l o sigui que he quedat ben fotut. Ara, l’execució perfecte. Quina manera de disciplinar el cos i de transmetre […]

Com a teatre i com a denúncia i per això toca el que ha de tocar: la fibra a les persones decents i el collons als descerebrats que tot ho arreglarien a hòsties (perdoneu el llenguatge gruixut). Buchaca ha escrit una obra imprescindible presentant-nos una psicòloga que fa teràpia per […]

Així les ha plantejat Arquillué en la seva estrena en la direcció d’actors, i tinc clar que l’ha endevinat perquè ha sabut estirar la corda sense petar-la. Ha entès perfectament el sentit en que Václav Havel les va escriure i ha dit (suposo) «fot-li que és de Reus». Un càsting […]

O així és tal com ho he vist jo. Lenta, pesada i amb un text que no m’ha interessat gens. Per mi algú s’ha equivocat, o Massini al escriure-la, Fernández al traduir-la o Romei al dirigir-la. La intèrpret Sandra Monclús no hi ha pogut fer res. Només hi ha faltat […]

És a dir, que no té cap falta, perfecte (segons el DIEC), i penso que així és. Una obra rodona, ben escrita, ben estructurada, ben escenografiada, ben dirigida i lògicament, ben interpretada. Una meravella que et fa entendre i et posa sensible davant d’un drama molt potent. Un cas viscut […]

En una obra «normal» és fàcil deixar-se emportar pel text, la posada en escena, la il·luminació… però quan passa el que ha passat i ens han fet passar la Camille Decourtye i el Blai Mateu al lliure de Gràcia, on tot ha entrat pels porus, l’estómac, els ulls i les […]

Perquè està hàbilment escrita per Pablo Messiez, ben dirigida per Mercè Vila Godoy i ben interpretada. Té alguna trampa, però només te n’adones al final. Funciona i si la treuen de gira, funcionarà. Glòria Sirvent canta un standard que us deixarà garratibats. Crítica completa » https://bit.ly/2J4l4zY