Potser és una manera curiosa de valorar una funció, però això és exactament el que m’ha passat. M’ha agradat l’escenografia, la il·luminació, l’actuació d’actors i músics en directe, la forma de bellugar-se per damunt de l’espectacular escenari, la utilització de les pantalles videogràfiques… tot de conya, però l’obra no me l’he acabat de creure. Potser per haver comprimit una novel·la de 750 pàgines a quatre hores de teatre? No ho sé. Tot i això vull deixar constància que els Toneelgroep amb Ivo van Hove al davant són una canya i malgrat el que acabo de dir, penso que val la pena veure l’espectacle. Llegir més.
Enllaç copiat!