Jordi Bosch Argelich

Quan al talent se li dona ales, aixecar el vol és una tasca senzilla. Una historia real aixeca el vol amb facilitat davant la mirada d’un públic lliurat des d’abans de començar, gràcies al talent dels actors i actrius que formen un gran repartiment i a les ales que en Pau Miró, autor i director, els atorga amb un text brillant, ple de matisos, àgil i real com la història que explica. La direcció no és complexa, i tampoc no aporta un segell distintiu. Potser és l’únic punt que no avança. Quatre personatges gairebé permanentment en escena, contemplant-la quan no hi intervenen per remarcar que la seva presència, com a referent en cada diàleg, es manté viva. Un espai amb […]

Com el gat de Schrödinger, som i alhora no som. La mecànica quàntica al servei d’un misteri d’enormes proporcions: està tot determinat? El destí, està ja escrit? Sembla una forma de parlar, oi? Una expressió que utilitzem de tant en tant, sense més pretensions, quan els signes de la vida ens indiquen que alguna cosa havia de passar. Una excusa, potser, que ens desempallega de la frustració, que ens perdona la nostra incapacitat per a fer que les coses vagin on volem. A Lifespoiler, la determinació del destí és real, inexorable, indecent, dramàtica… A l’espectacle, les anades i vingudes en el temps, i, sobretot, en les dues dimensions de la realitat plantejada són captivadores, vibrants, àgils i ben treballades. Situen […]

La idea del control mental, de la capacitat per dirigir el pensament de les persones, de guiar-lo en benefici propi pren forma de forma explícita en un espectacle que, malgrat plantejar constantment la moralitat del domini a partir de la manipulació, adopta un ritme fresc i trepidant que enganxa. El goig del teatre. El bon joc de l’Enric Cambray i la Marta Bayarri, en el paper del conseller Valentí Muntaner i d’una enigmàtica Marga Coll, respectivament, sota la direcció de Sergi Belbel, i la negra comicitat del text d’en Roc Esquius esdevenen un còctel gairebé perfecte per l’espectador. L’espai, amb la proximitat i el caliu que aporta, ajuda a arrodonir l’experiència. Tal vegada es podria parlar de dos muntatges en […]

Qui sents que ets? Qui diu la societat que ets, realment? I, d’on ets? Ets d’aquí o ets de fora? Qui determina on és “aquí” i, per tant, a partir d’on comencem a ser de “fora”? Aquestes etiquetes, més enllà de l’essència pròpia de cada persona, condicionen la vida fins a extrems insospitats. I tot a partir de la definició mateixa de la identitat. A.K.A. (Also Known As) va d’això, exactament. D’identitats. L’espectacle esdevé un mirall on es reflecteix la nostra societat, la que tots construïm i no una altra. I ens interpel·la d’una forma ferotge. I es fa impossible sortir-ne indiferent. Tot i ser obra d’un sol actor, l’Albert Salazar exhibeix un talent extraordinari, es multiplica en escena i, […]