Sobre la mort, ple de vida

Rita

Rita
03/11/2019

L’escena teatral barcelonina està plena de múltiples formes de viure el teatre, de disciplines diverses, de mirades diferents… De totes les experiències l’espectador en pot treure un rèdit i una riquesa. El teatre té això, sempre aporta, perquè és viu, succeeix davant els teus ulls, al moment, en calent.

A la sortida, pots adoptar una postura d’anàlisi: què t’ha agradat, què canviaries, què es pot millorar, què t’ha decebut, què t’ha sorprès… Amb Rita, res d’això succeeix. No fa falta l’anàlisi, perquè és una sensació rodona. Si obres la ment i el cor davant l’escena, i més si la vius en primera fila (com la mare, la Rita, figurada, que conviu amb el públic sense saber-ho ni ella, i que es veu obligada a aguantar quan entraria a l’escena si la deixessin), l’essència del text de la Marta Buchaca i l’excel·lent interpretació de l’Anna Moliner i en David Bagés t’entra com una exhalació. T’envaeix. Voldries que no s’acabés.

La interacció entre els dos germans té tots els matisos. Tots ens podríem veure reflectits en les seves febleses i en les seves virtuts, en els seus vincles i en les seves desafeccions. I en l’amor pur per la mare. Quin goig, aquesta capacitat per fer-te sentir que, malgrat la comicitat dels diàlegs, tot sembli tan real. El neguit, el nervi i el caràcter del Toni i els dubtes, la sensibilitat i la innocència infantil de la Júlia s’escauen perfectament al cos de dos actors que emocionen.

I la Rita? La delicada proesa d’utilitzar la dignitat d’una mare i la d’una gossa, amb el mateix nom, les dues acostant-se al final de les seves vides, per plantejar el dilema de la legitimitat per decidir sobre la mort dels altres, mereix un profund reconeixement de l’excel·lència de l’autora i directora.

L’escenografia, senzilla però eficaç, permet el joc dels personatges, és l’excusa per a tantes escenes i et situa en el món del records, de les golfes, dels altells, dels sentiments pendents i dels deutes aparcats.

En resum, una vivència teatral en essència. Una disquisició sobre la mort a través d’un espectacle ple de vida.

← Tornar a Rita

Enllaç copiat!