Jordi Bosch Argelich

Un angle mort és, per definició, un espai que resta invisible des de la posició en la que ens trobem. Pertany sovint a l’àmbit de la conducció, des de la perspectiva del que controla el vehicle, però perfectament el podem extrapolar a la nostra vida quotidiana. Quan més ens pensem que tenim el control de la nostra vida, de les situacions que vivim, descobrim que allò que passa en un angle mort ens pot desmuntar la paradeta, pot descontrolar-ho tot. És el que li passa a l’Andreu, el propietari d’una empresa que, per acomiadar un dels seus treballadors i així apaivagar els efectes de la ferotge crisi (maleïda crisi, que afecta el teatre per fora i es tracta per dins), […]

Aquell país no descobert… referència que Shakespeare fa de la mort a Hamlet, és, en si, més que un espectacle, una adaptació de les transcripcions de les converses que l’Alba, l’actriu i el personatge, va tenir amb el seu pare durant el seu darrer cicle de quimioteràpia. Ell, catedràtic d’història econòmica, aporta riquíssimes valoracions relacionades amb l’individualisme, la deriva de la nostra societat, l’amor i la vida, sempre tenint present la mort com a destí de tot plegat. Es tracta d’un homenatge delicat a una persona amb missatge per part d’algú que sap fer que les seves paraules tinguin el tracte que es mereixen. I es nota. I fa que l’espectacle flueixi, arribi… La direcció i l’autoria d’Àlex Rigola, sota […]

Quin luxe, un directe amb Jango Edwards…! La definició d’un mag del clown. Una col·lecció vivent de gags propis, incomparables, inimitables. Els seus de sempre. I és que en Jango ens demostra que l’edat i la forma física no seran mai un obstacle quan el talent sobra. Ell és un pallasso. Un pallasso descarat, vigorós, sempre irreverent i, alhora, compromès socialment, amatent als temps convulsos que vivim. A La Gleva, fins al 27 de setembre, Jango Edwards practica el triple salt. Amb el Nouveau Clown Institut de Barcelona, organitza el Festival Internacional de Clown, amb la sèrie d’espectacles titulat “Jango Edwads: the man, the myth, the legend”. Setmanalment, s’ofereixen noves propostes seqüenciades en tres tipus de shows diferents. Els divendres, […]

En el 125è aniversari de la seva estrena, La importància de ser Frank ens revisita. Com bé diu el seu director, en David Selvas, un dels retrats més àcids i divertits que mai s’han fet sobre la hipocresia social. I com el mateix Óscar Wilde definia en el que vindria a ser el subtítol de l’obra original: una comèdia trivial per a gent seriosa. Per l’autor, aquesta va ser l’empenta definitiva i alhora la seva darrera mostra d’èxit prèvia al moment més trist de la seva carrera. La revelació de la seva homosexualitat va comportar el seu judici i la seva condemna. Mai més no tornaria a trepitjar el terreny de la comèdia. El joc de paraules, com el joc […]

Tres en escena. LˋÀngela, en Felip i el silenci. I entre els tres, un joc escènic gairebé hipnòtic. Et trobes mirant, com a espectador, els ulls de l’intèrpret com si esperessis d’ell o d’ella el següent moviment. Segueixes el diàleg i hi ha una pausa, una espera que parla per si mateixa, que té el seu pes en tot plegat, que es necessita per entendre la psicologia dels personatges, que diu tant com el mateix diàleg. Una partida d’escacs molt ben jugada, amb alternances de forces ben compensades. La direcció i la interpretació d’un argument gairebé esquemàtic en aparença com aquest converteixen l’obra en una experiència teatral magnífica. És estimulant seguir els ulls de l’Àngela quan el seu cap barrina; […]