Jordi Bosch Argelich

Hi ha propostes que no volen explicar un personatge, sinó rescatar-lo del lloc on l’han encotillat. Maria Magdalena s’endinsa en aquest terreny amb una energia clara: tornar a mirar una figura mil·lenària sense el filtre dels tòpics, i fer-ho des del teatre, l’art de posar una veu al centre i preguntar-se qui decideix què recordem. El text és de Michael De Cock, un creador acostumat a treballar amb materials literaris i imaginaris carregats d’història. En els darrers anys ha signat relectures de figures i relats canònics, amb especial interès per personatges femenins que la tradició ha convertit en caricatura o símbol únic. Aquí continua aquesta línia i la porta cap a un terreny molt concret: el d’una dona —la Magdalena— […]

El Mestre i Margarita, la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov és una obra monumental, complicada de dur a l’escenari per naturalesa pròpia, plena de veus, d’escenaris i de registres que se superposen: la Moscou grotesca dels anys trenta, el drama bíblic de Ponç Pilat, l’aparició d’un dimoni que ho trastoca tot i, enmig d’aquest caos, una història d’amor. L’Àlex Rigola ha assumit aquest repte i ha ofert un muntatge que vol transmetre l’esperit de l’obra amb una força poètica i teatral notable. El director aposta per una escenografia gairebé despullada, on cada element té un valor simbòlic i on la llum i el so són els veritables aliats per construir atmosferes. Aquesta tria permet que la paraula i el cos dels […]

Kramig, escrita i dirigida per Marta Buchaca, és una comèdia sobre l’amor imperfecte i les expectatives que mai s’acaben de complir. Una història d’amor contemporani, fràgil i contradictòria, com totes. Una parella improbable es troba en un moment clau. Ella és una romàntica desordenada, impuntual, intensa. Ell, un escèptic controlat, però ple de manies. Moltes manies i supersticions. I en aquest aparent caos sorgeix la idea d’un fill… Sí? No? Sí, però ara no…? Enmig d’aquest dubte permanent, pren protagonisme un peluix d’Ikea, un panda anomenat Kramig que serveix de mirall, d’excusa i de metàfora. De vegades, resulta més senzill parlar amb un peluix que amb la persona que tens al costat. L’autora i directora, veu indiscutible de la dramatúrgia […]

Josep Maria Mestres recupera allò que l’any 2005 va encetar amb Un matrimoni de Boston, tot un èxit del Lliure. Gairebé dues dècades després, però, les cadires es mouen, com si es tractés d’una natural transferència generacional, i l’esperit de l’Anna Lizaran és adoptat per la seva antiga parella de ball, l’Emma Vilarasau, en una mena de declaració sobre quin és el lloc que ocupa cadascú en l’aparador teatral, en l’star system del nostre país. L’honor d’acompanyar-la el té, en aquesta ocasió la Marta Marco, que no apunta a mantenir la profecia, malgrat el seu talent. El títol ja ho diu tot. Es tracta d’un eufemisme propi de l’època victoriana, i es refereix a una relació domèstica no tradicional entre […]

Àngel Guimerà va escriure L’aranya el 1906, representant a l’escenari les llums i les ombres (més aviat aquestes) d’una classe menestral barcelonina que aspirava a configurar una petita burgesia i que, malgrat es dissolia, encara era present el alguns barris de la ciutat. El Teatre Nacional de Catalunya commemora, amb la seva posada en cartell, el centenari de la mort del dramaturg i poeta (Barcelona, 1924). En escena, extrems personatges vibren, connecten, interactuen com electrons, en un anar i venir aparentment caòtic per quotidià. De la interacció en neixen reaccions a estones dramàtiques, còmiques, sarcàstiques, romàntiques… totes elles d’un temps molt llunyà, malgrat les pretensions d’aproximació. El director, Jordi Prat i Coll n’ha reescrit el text per adaptar-lo a una […]