Jordi Bosch Argelich

Per gaudir de Cantando bajo la lluvia només cal deixar-se dur. Seria trampós pensar en l’experiència personal d’una pel·lícula que va marcar les generacions de la segona meitat del segle XX. La Metro-Glodwyn-Mayer va produir una història icònica, i Gene Kelly, en la direcció i com a intèrpret, es va convertir en una figura incorporada amb fixador a l’imaginari col·lectiu. Si aconsegueixes abstreure’t d’aquest record, si potser no el tens o si, millor encara, decideixes començar l’experiència de zero, el plaer és immens des del primer minut a l’últil. L’hàbil direcció artística de l’Ángel Llàcer i la potència musical de Manu Guix i d’Andreu Gallén basteixen solucions sorprenents, imaginatives i originals a l’adaptació (felicitats, Marc Artigau!) d’aquest guió gegant a […]

Estem de festa, amics i amigues del teatre musical. L’oferta que Barcelona ens mostra aquestes setmanes és fantàstica, tot i que tingui un cert aire de versió permanent i de regal que tal i com ve se’n va. El Teatre Apolo ens presenta Fama, el musical, i enceta la curiositat pop especialment d’aquells i aquelles que vam somiar amb la sèrie televisiva d’inicis dels 80, quan érem adolescents. Em pregunto quina expectativa pot tenir qui no ha conegut en Leroy, el Bruno, el professor Sorosky o la Lydia, la professora de ball. És com anar a veure un pessebre sense saber qui representa cada figura… Però aquesta gent té l’avantatge de no esperar més del que veuran sobre l’escenari. I […]

El teatre Victòria ens brinda la possibilitat de gaudir d’un espectacle musical de primer ordre. Consolidat en les autèntiques capitals del gènere, Billy Elliot El Musical arriba a un Paral·lel que sembla ressorgir. Ja arribarà el dia, esperem, que les produccions pròpies i els espectacles en català omplin els escenaris d’una avinguda força maltractada els darrers anys. De moment, veure-hi les voreres plenes d’espectadors i sentir el ressò de les entrades exhaurides és ja una gran notícia. L’escenografia és probablement un dels aspectes més rellevants de l’espectacle. Completa, constantment canviant, aporta l’atmosfera que cada escena necessita i confirma que es tracta d’un muntatge d’alta volada. A banda d’aquest aspecte tècnic, destaca l’actuació del jove protagonista. El paper s’adopta per torns […]

Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, un fil vermell invisible lligat al dit petit de la mà els uneix des del dia que neixen. El fil no es pot trencar mai, i té el poder de lligar aquestes dues persones per sempre, malgrat la distància i les aparents diferències. Seguint aquesta idea, i amb el canvi que els anys produeix en dues vides tan diverses i allunyades, l’Àlex i el Bruno reviuen a Smiley, després de l’amor l’experiència sentimental nascuda a Smiley, una història d’amor, la comèdia romàntica d’en Guillem Clua estrenada a la Sala Flyhard el 29 de novembre de 2012. Després de fer el salt al Teatre Lliure, al Club Capitol, […]

L’ofici de mestre és un terreny abonat a l’opinió de tothom. De fet, l’experiència que atorga el fet que tots i totes haguem passat per una aula ens fa capaços de jutjar una responsabilitat que va molt més enllà d’una titulació. No cal que descobreixi ara la importància d’aquest ofici, però, potser perquè també és essencialment la meva vocació, necessito reivindicar el respecte que es mereix. El text d’Iseult Golden i David Horan, m’evoca dues visions. L’empatia cap al personatge que interpreta Pol López em remou. El mestre vetlla pel tresor més preuat de moltes cases diferents i diverses. I justament el paper de la Carlota Olcina i en Pau Roca ens demostren que això no és fàcil. És una […]