Estava clar, d’ençà que es va anunciar el projecte i coneixent la més recent trajectòria teatral de Blanca Portillo, que El testamento de María seria un vehicle d’absolut lluïment d’aquesta actriu ja situada entre els talents més grans del moment. El que no sabíem del cert era si el text aportaria un punt de vista diferent sobre la figura de la Verge Maria o es limitaria a exposar els aspectes més dogmàtics de la història sagrada amb la mare de Jesús com a veu narradora. Afortunadament, no tan sols s’han complert les expectatives pel que fa a l’audaç interpretació de Portillo (vehement, tècnicament impecable i honestament colpidora), sinó que el monòleg escrit per Colm Tóibín ha resultat sorprenent, poètic i ric en matisos. La Maria de l’obra és una dona de camp senzilla, de carn i ossos, que qüestiona els miracles del seu fill, no entén la seva comesa divina i viu amb un dolor insuportable la seva pèrdua. La direcció d’Agustí Villaronga és encertada en el recorregut emocional de la protagonista tot i que abusa de les accions, en molts casos innecessàries o banals. En qualsevol cas, la proposta suposa una obertura molt interessant del ventall d’interpretacions de l’evangeli cristià des de la mirada d’una Maria que mai se’ns havia mostrat tan real i propera.
Enllaç copiat!