Iván F. Mula

Tot i que, afortunadament, les coses estan canviant, encara és habitual trobar-nos a la cartellera un ventall d’ofertes molt polaritzat entre les propostes clarament còmiques i les contundentment dramàtiques o experimentals. No es tracta d’una qüestió de qualitat sinó, més aviat, d’una pressuposada puresa dels gèneres o de la necessitat de definir els productes comercialment ja des de la seva concepció. Distancia siete minutos té el gran mèrit i la valentia de posar en primer terme la història que ens volen explicar. Es percep, des del primer moment, que tant el conflicte com els personatges s’han treballat a fons i des de dins. D’aquesta manera, malgrat tenir humor, no acaba de ser mai del tot una comèdia mentre que, d’altra […]

Escrita originalment l’any 1882, Un enemic del poble és, segurament, l’obra més coneguda del gran dramaturg Henrik Ibsen, juntament amb Casa de nines i Hedda Gabler. La peça és un drama polític que qüestiona certs valors com el benefici econòmic en contraposició al benefici social, l’ètica dels governants, els mitjans de comunicació o els empresaris, així com la idea del bé comú que, com ens mostra la història, malentesa pot esdevenir quelcom molt perillós. La versió que ha dirigit Miguel del Arco, amb adaptació de Juan Mayorga i ell mateix, actualitza el text de manera exemplar, potenciant la universalitat del seu conflicte i traslladant-ho a l’època actual, sense banalitzar-lo; extraient la seva modernitat. La proposta, doncs, resulta d’una gran solidesa […]

Inspirada en una peculiar barreja de L’hort dels cirerers de Txékhov, Hamlet i la litúrgia de Dijous Sant, L’hort de les oliveres és una obra molt personal, poètica i valenta amb una agosarada implicació per part del seu autor: Narcís Comadira. Indubtablement personal, l’espectacle explica la història d’una família catalana de classe burgesa que es reuneix per celebrar la Setmana Santa a la finca que tots estan d’acord en vendre, a excepció del fill interpretat per un Rubèn de Eguía enigmàtic, sensual i turmentat. La direcció del muntatge, a càrrec de Xavier Albertí, és un veritable encert. La posada en escena és visualment molt atractiva, moderna, àgil i cerca, en imatges, la lírica que conté el seu text. A més, […]

Al més pur estil dels diàlegs platònics, que imitaven la manera socràtica de divulgar coneixement, Jordi Manau ha escrit una peça teatral entorn de la figura de Protàgoras simpàtica i força original. Dirigida pel mateix autor juntament amb Clàudia Costas, la història exposa la paradoxa del títol a través d’una confrontació verbal entre el seu creador i un dels seus deixebles. Tot i el seu contingut, l’espectacle és divertit i molt lleuger, combinant humor anacrònic amb gags derivats de la forta personalitat del seu protagonista, que no dubta en reivindicar la seva importància en qualsevol ocasió. Està clar que l’obra funciona, principalment, pel carisma de l’actor que interpreta Protàgores, un pletòric Gerard Clavell que domina l’escena amb comoditat, transita les […]

Segons l’Antic Testament, Judith (una d’elles) va ser una vídua jueva de belles faccions que va decapitar Holofernes, general de l’exèrcit invasor, aprofitant que estava enamorat d’ella. Basat molt lliurament en la figura d’aquesta dona forta i venjativa, l’actriu Michela Aiello ha creat un personalíssim espectacle que barreja textos poètics de diferents autors, ombres xineses, teatre gestual i marionetes. L’obra aborda, bàsicament, el dolor de la ruptura amorosa des del punt de vista femení, entre d’altres sentiments de pena. Així, la proposta encadena una sèrie de fragments simbòlics que expressen, de manera molt angoixant, algunes de les obsessions que turmenten a certes dones de la societat contemporània. La maternitat, la soledat o la sexualitat són alguns dels temes representats amb […]