Tot el que necessites per anar al teatre

La paradoxa de Protàgores: Filosofia dramatitzada

La paradoxa de Protàgores
26/05/2015

Al més pur estil dels diàlegs platònics, que imitaven la manera socràtica de divulgar coneixement, Jordi Manau ha escrit una peça teatral entorn de la figura de Protàgoras simpàtica i força original. Dirigida pel mateix autor juntament amb Clàudia Costas, la història exposa la paradoxa del títol a través d’una confrontació verbal entre el seu creador i un dels seus deixebles. Tot i el seu contingut, l’espectacle és divertit i molt lleuger, combinant humor anacrònic amb gags derivats de la forta personalitat del seu protagonista, que no dubta en reivindicar la seva importància en qualsevol ocasió. Està clar que l’obra funciona, principalment, pel carisma de l’actor que interpreta Protàgores, un pletòric Gerard Clavell que domina l’escena amb comoditat, transita les inflexions de veu com vol i aporta el punt descarat que la proposta necessita. Malauradament, el talent de Clavell eclipsa, en part, l’aportació de la resta del repartiment que no tenen massa opció que, en general, donar-li la rèplica. La durada de l’espectacle és adequada a les seves pretensions i l’escenografia bonica i molt funcional. Però, tot i fer passar una bona estona, deixa poc espai per una reflexió posterior i no provoca cap impacte emocional, ni intel·lectual en l’espectador, malgrat el seu gir final. Potser la intenció és només la d’entretenir i explicar, sense avorrir, el pensament de Protàgoras. Si és així, l’objectiu està complert. Com a material dramàtic, però, li mancaria contingut.

← Tornar a La paradoxa de Protàgores