Inspirada en una peculiar barreja de L’hort dels cirerers de Txékhov, Hamlet i la litúrgia de Dijous Sant, L’hort de les oliveres és una obra molt personal, poètica i valenta amb una agosarada implicació per part del seu autor: Narcís Comadira. Indubtablement personal, l’espectacle explica la història d’una família catalana de classe burgesa que es reuneix per celebrar la Setmana Santa a la finca que tots estan d’acord en vendre, a excepció del fill interpretat per un Rubèn de Eguía enigmàtic, sensual i turmentat. La direcció del muntatge, a càrrec de Xavier Albertí, és un veritable encert. La posada en escena és visualment molt atractiva, moderna, àgil i cerca, en imatges, la lírica que conté el seu text. A més, amenitza, amb una música en directe molt ben escollida i altres recursos com micròfons o jocs de llençols, taules i cadires, diversos passatges que, tal com estan escrits, podien haver caigut en una densitat molt perillosa. Tot i això, la proposta té moltes idees que pequen de certa gratuïtat i, a vegades, la narració s’encalla en conceptes molt suggerents però que, a la vegada, no ajuden a fer avançar la trama. En qualsevol cas, no ens trobem davant d’una peça dramàtica d’estructura convencional sinó, més aviat, una abstracció de temes universals com l’amor, la mort o l’egoisme en les relacions humanes, retratats des del prisma de la Catalunya actual, present de forma molt intel·ligent. D’acord que el seu contingut te un pes operístic impostat i que funciona millor per les seves parts que no pas com a conjunt, però s’ha de reconèixer que, com a maquinària visual, és fantàstica i, com a text, pot arribar a emocionar.
Enllaç copiat!