La quinta del biberó és el nom amb el qual es va batejar a les darreres lleves republicanes al final de la Guerra Civil ja que, per necessitats del conflicte, se’ls va cridar al front amb només 17 anys. Amb In memoriam, el director Lluís Pasqual intenta fer un acte de justícia donant veu i reconeixement a aquesta generació tan silenciada i maltractada per la història. L’exercici és un emotiu homenatge on, essencialment, es prioritza la sobrietat pel seu esperit de teatre documental, fent servir per a la dramatúrgia testimonis reals, cartes, escrits de l’època, anècdotes personals, textos oficials i cançons. Amb un gust exquisit i una banda de músics en directe, el muntatge transmet un material treballat amb el cor a la mà que no fuig del sentit de l’humor i serveix com una excel·lent presentació en societat dels actors de la Kompanyia Lliure. Aquests intèrprets són un grup de joves veritablement sobrats de talent, carisma i una energia que troba al fragment de la trinxera el punt més àlgid de l’espectacle. Cal destacar també l’esplèndid treball lingüístic on cadascú s’ha preparat un dialecte del català diferent, sense perdre naturalitat i aportant un color genuí a cada personatge. Més enllà d’aquest passatge on es plasma la quotidianitat de la guerra com havíem vist, per exemple, a La vaquilla de Berlanga, la proposta perd una mica d’empenta. Afortunadament, la força dels fets reals i l’alta sensibilitat que tot el repartiment transmet manté l’atenció del públic, a més de regalar-nos moments tan únics i indescriptibles com el del minut de silenci.
Enllaç copiat!