Amb una trajectòria de més de 30 anys a l’esquena, no cal dir que La Cubana és, des de fa temps, tot un referent de l’entreteniment, l’humor de cabaret i la paròdia de les diferents disciplines artístiques. Tornant a connectar l’esperit del teatre amateur amb els estereotips del món professional, la popular companyia ha escollit, en aquest cas, el (suposat) repte de fer un musical basat en un sainet de Santiago Rusiñol. Aquesta fita, en realitat, és una excusa per emmarcar el seu nou conjunt de gags que, com no podia ser d’una altra manera, trenquen la història per obrir les entranyes dels embolics i maldecaps que suposa una producció d’aquestes característiques. Divertit, enginyós i fresc com el primer dia, l’estil d’aquesta emblemàtica marca capitanejada per Jordi Milán ha tingut l’encert de recuperar dues històriques del grup com Mercè Comes i Mont Plans. Amb elles, s’arrodoneix l’autohomenatge en el qual acaba per convertir-se la proposta, amb aparicions de molts dels personatges dels seus muntatges més coneguts. Podem dir que el que ens ofereixen és el de sempre, però també que encara funciona molt bé. Es noten, en aquest sentit, els anys d’experiència perfeccionant cert tipus d’esquetxos visuals i dialèctics, i els jocs de participació amb el públic. Si bé, l’espectacle té potencial per agradar a un gran nombre de persones, seran els més fans de La Cubana els que, segur, en sortiran més satisfets.
Enllaç copiat!