Divertides contradiccions d’un adúlter

El Llibertí

El Llibertí
16/03/2018

Ja fa unes quantes temporades que El llibertí, l’obra dirigida per Joan Lluís Bozzo, es va convertir en un dels grans èxits de la cartellera. Suficients, en realitat, per haver-se guanyat un retrobament amb el públic que la va gaudir al seu moment i, al mateix temps, donar l’oportunitat de veure-la als espectadors que se la van perdre al seu moment. Escrita, originalment, l’any 1997 pel dramaturg francès Eric-Emmanuel Schmitt, es tracta d’un vodevil filosòfic que ironitza sobre les contradiccions d’un intel·lectual adúlter al qual li encarreguen escriure un article sobre la moral. El carismàtic tarannà d’Abel Folk és la principal virtut d’aquest muntatge que juga tant amb els embolics com les batalles dialèctiques o la seducció. La resta de repartiment, encapçalat per una entregada Àngels Gonyalons, també aconsegueixen el ritme i el to adequats que permeten tenir la diversió assegurada. Per tant, la proposta funciona, en termes generals, tot i apostar per un estil de comèdia una mica massa classicista i caure en algunes reiteracions no tan efectives. Fresca, trapella, moderadament incorrecta, en qualsevol cas, la peça destil·la una intel·ligència, finesa i agilitat que donen sentit i compensen tota la seva verbositat.

← Tornar a El Llibertí

Enllaç copiat!