Tot el que necessites per anar al teatre

A mí no me escribió Tennessee Williams: Emotiva i visceral

A mí no me escribió Tennessee Williams
24/03/2018

La força principal d’un bon monòleg teatral resideix, en part, en compartir un relat interessant però, sobretot, en presentar un personatge potent. Conscients des del mateix títol de l’espectacle, Marc Rosich i Roberto G. Alonso han creat un inefable, esperpèntic i meravellós protagonista que, farcit de moltes i variades referències, connecta, de forma gairebé màgica, el realisme més brut amb la poesia dramàtica. Entre tràgica i grotesca, A mí no me escribió Tennessee Williams és una aposta visceral que parla dels somnis i anhels des de la marginalitat. Aquest conte trist i metalingüístic juga amb un sentit de l’humor tan simpàtic com barroer que pot recordar a l’estil de Las Glorias Cabareteras, per derivar a una magnètica barreja entre dansa, performance, cant, teatre gestual i text clàssic. La interpretació d’Alonso és, realment, el punt més fort de la proposta. Té carisma i veritat però també transmet una amargura profunda i el dolor provinent del seu injust arraconament social. Amb aquests elements, una desbordant naturalitat per la transgressió i lluny de qualsevol signe de paròdia, aconsegueix, inevitablement, emocionar a tothom i fer-nos oblidar que l’amalgama de números i reflexions cau, en alguns trams, en certa irregularitat. En qualsevol cas, el que el públic s’emporta és un viatge sentimental únic a través d’una mirada tan tendra com peculiar. I només això ja té un gran valor per sí mateix.

← Tornar a A mí no me escribió Tennessee Williams