Iván F. Mula

La figura de l’estranger ha estat sempre un personatge que ha interessat molt tant a escriptors com dramaturgs al llarg del temps. A Occident hem conegut de primera mà l’experiència de l’emigració i la immigració i l’hàlit d’esperança, tristor i nostàlgia que comporta. Yira és una mosaic de quatre històries diferents els protagonistes de les quals s’han vist en la necessitat de marxar del seu país a la recerca d’un gir existencial a les seves vides. Basat en elements extrets de les biografies reals dels seus actors, el director Gaston Core ha construït un univers d’una melancolia colpidora i musicalment molt elegant que recorda per moments l’estètica del cinema de David Lynch. El conflicte latent entre la vida interior dels […]

Hi ha un conegut acudit que diu que es troben dos actors i un li diu a l’altre: “Escolta, l’altre dia et vaig veure sortint d’un portal”. Al que l’altre li contesta: “Sí? I què tal vaig estar?”. Una mica en la línea d’aquesta broma clàssica del món de la faràndula, Molta merda fa un exercici, entre crític i tendre, d’introspecció de la professió teatral centrant la mirada en aquells que no han aconseguit guanyar-se la vida com sempre havien somiat. Amb un marcat to hiperrealista on fins i tot els personatges tenen el mateix nom que els actors que els interpreten, Eduardo C. Tintoré ha apostat fort per la naturalitat i la versemblança, fugint tot el possible de la […]

Només cal fer un cop d’ull a la cartellera per comprovar que el gènere musical torna a viure un bon moment comercial al panorama teatral. Com passa amb la comèdia, això implica una gran diversitat temàtica i qualitativa que inclou formats espectaculars, produccions modestes i refregits de tot tipus. D’entrada, Lo tuyo y lo mío semblava plantejada més com un concert teatralitzat amb l’excusa de recopilar les cançons d’amor més populars de tots els temps que no pas com una història d’una parella concreta. Però la grandíssima habilitat del director escènic Joan Maria Segura i Bernadas i el director musical Dídac Flores Rovira aconsegueix, sense que es digui ni una sola paraula fora de les lletres de les cançons, seduir […]

Tot i que no és tan recurrent com en cinema, el tema de la guerra civil comporta una càrrega dramàtica que, sobre l’escenari, pot funcionar molt bé com hem vist recentment a Ojos verdes de Marc Vilavella o en textos ja clàssics com ¡Ay, Carmela! El més interessant de Se fue en un barco és, precisament, que parteix d’una ambientació clàssica de drama de postguerra per acabar barrejant-lo amb el terror, el thriller d’espionatge i la comèdia costumista. Ambientada als anys 40, narra la història de cinc passatgers que fugen d’Espanya en un vaixell rumb a Argentina. Cadascun d’ells carrega el record del dolor i la repressió, però també algun secret que els hi passarà factura. Joan Vázquez, autor i […]

Els mecanismes de la comèdia, des de sempre, han estat gairebé un misteri per aquells que han volgut estudiar què és el que fa riure i per què. El debat és complex però sembla que l’intuïció i certes tècniques i trucs hi tenen molt a veure. Toc, toc és una comèdia que, desmitificant el misteri, funciona construint sobre l’il·lusió de que fer riure no és tan difícil com ens pensem (tot i que ho sigui). Escrita per Laurent Baffie i dirigida per Esteve Ferrer, l’espectacle aposta per l’humor més extern basat en tics, acudits visuals, running gags i jocs de paraules amb la (raonable) justificació de que és el que el text li demana. Això divertirà més o menys depenent […]